Encaminado el Sindicato a darse mútuo apoyo y preparar la fundación de las instituciones propias a mejorar la condición de los asociados, ofrece indiscutibles ventajas que cada uno de los individuos no hallaría en el aislamiento, o poco menos, en que ahora viven.», escrivia el Diario de Gerona de Avisos y Noticias el setembre del 1894 recollint la creació del primer Sindicat de Metges Gironí.
Aquella organització, la primera entitat professional de caràcter mèdic de l´Estat, es convertiria en l´embrió del Col·legi de Metges de Girona, creat quatre anys més tard per la instauració obligatòria de la col·legiació mèdica. Era l´estiu del 1898, l´any de la independència de Cuba i les Filipines, de l´obertura de la primera sala de cinema a Girona i només feia vuit anys que era vigent el sufragi universal, masculí, és clar.
Presidida pel doctor Josep Pasqual i Prats -ho faria durant un quart de segle-, la primera junta del col·legi, explica la premsa de l´època, va ser votada per 82 metges, una xifra minúscula comparada amb els 2.800 facultatius que agrupa actualment el Col·legi de Metges de Girona, que el 25 de gener engega els actes de celebració del 120è aniversari.
En aquestes dotze dècades, el Col·legi i la figura del metge han canviat tant com ho ha fet la societat. «El col·legi va néixer per mediar en conflictes entre col·legues, per evitar l´intrusisme i per determinar tarifes, ja que als metges els costava molt cobrar... volien seguretat», explica el doctor Josep Vilaplana, president actual.
«Ara la missió del col·legi és diferent, certifica i prestigia la professió, però també vetlla per la salut de la ciutadania, impulsant la promoció de la salut, assessorant l´administració i garantint que el metge faci bé la feina, amb responsabilitat i honestedat cap al pacient». El que no ha canviat, remarca, és la lluita contra l´intrusisme, «i continuarà, per evitar que algú s´aprofiti de la vulnerabilitat que tenim en la malaltia, com fan algunes pseudociències».
A banda dels canvis tecnològics o farmacològics viscuts al llarg del segle XX, Vilaplana destaca les diferències de la relació entre metge i pacient. «Tan sols 30 anys enrere, la relació amb el malalt era molt paternalista, posava tota la confiança en el que deia el metge, que anava a missa. Ara es consensua, se li posen els peròs i els contres sobre la taula perquè el pacient intervingui en la decisió». Afegeix que «la comunicació és clau, perquè el pacient rep molta informació de moltes bandes i necessita contrastar-la».
«Cada cop hi ha més treball en equip, amb més d´un especialista tractant la mateixa persona, però hem d´evitar que la subespecialització i tecnificació ens facin perdre una visió integral del pacient», apunta el tretzè president del Col·legi gironí, que subratlla que cada cop caldrà més coordinació amb el món sociosanitari.
Marcat per la guerra
La història de l´ens ha anat en paral·lel a la del país, i per això la Guerra Civil i la dictadura van trastocar la vida del Col·legi. Acabat el conflicte, va començar de zero amb una junta integrada per excombatents del bàndol franquista i dirigida pel doctor Josep Maria Riera i Pau, que es va encarregar de la purga. Entre el 39 i el 46, un de cada cinc facultatius gironins van ser represaliats per motius polítics i socials i 19 exiliats en van ser expulsats.
La construcció de l´hospital Josep Trueta, ara fa 60 anys, o l´arribada dels estudis de medicina a Girona també han estat esdeveniments que han marcat el Col·legi, que ha viscut una feminització «espectacular», com tota la professió, recorda Vilaplana.
Si la primera col·legiada, la doctora Cecília Marín i Gratacós, no es va incorporar al col·legi fins l´any 1929, actualment les metgesses representen més de la meitat del col·lectiu.
