Centenars d'hores d'intervencions telefòniques. Milers i milers de documents. Intervencions a institucions, despatxos i empreses. Desenes d'ordinadors buidats de dalt a baix. I més de 40 investigats (només els de la branca que Santa Coloma ha retornat a Lugo ja sumen 43). El cas Manga és això: una monstruosa causa judicial sorgida d'una altra macroinvestigació, l'afer Pokémon, en mans d'una jutgessa amb mà de ferro: Pilar de Lara.

Lluny queda aquell 14 de febrer de 2013, quan el cas va esclatar a l'opinió pública amb la detenció de l'aleshores president del Consell de la Selva i alcalde de Sant Hilari, Robert Fauria. La policia va escorcollar diverses administracions, entre elles el Xaloc i el Patronat de Turisme, entitats dependents de la Diputació. Els presumptes delictes investigats són suborn, tràfic d'influències, falsedat documental, malversació de cabals públics i violació de secrets.

A partir d'aquell moment, el cas va anar creixent a mesura que els agents del Servei de Vigilància Duanera posaven al descobert les dades obtingudes. La darrera interlocutòria de la jutgessa, a la qual ha tingut accés Diari de Girona, repassa alguns dels atestats d'aquest complicat cas. Els vuit primers són el que presumptament impliquen Àlex Ros i els sis restants se cenyeixen exclusivament a la comarca de la Selva.

1- Cas «panfletos»

La jutgessa considera que l'administrador de GRS ARC Local i Think Twice Again SL, Alexandre Ros Valls, van utilitzar aquesta darrera empresa com a «pantalla» per pagar material publicitari i promocional de CiU. La finalitat era «ocultar al màxim, l'origen i la destinació final. En la instrucció s'han detectat factures per calendaris dels anys 2012 i 2014 i l'edició d'una revista.

2. Cas carmen córdoba

Es tracta del cas de l'exregidora d'ERC d'Arbúcies Carmen Córdoba, que va ser enxampada mentre treballava a GRS Arc Local «modificant fraudulentament» expedients sancionadors del Consell. L'exsecretari d'Organització d'ERC, Josep Carrapiço, l'hauria encobert aconseguint-li que no fos denunciada i «substancials» millores salarials.

3. Cas «pasteleo»

Les investigacions van revelar l´existència de relacions entre funcionaris encarregats de les adjudicacions al Consell de la Selva i altres entitats locals i el personal de GRS. Es tractava de vincles familiars o remunerats en diners o espècies que els duen a «afavorir GRS Arc Local» en l´obtenció de contractes públics.

4. Cas «Benjamin»

És un procés de selecció de personal del Consell Comarcal que hauria estat adjudicat a Benjamín Pérez que havia estat militant i regidor de CiU a Sant Hilari. Era el candidat de Fauria i «les bases [del concurs] van ser creades ad hoc i les preguntes de les proves filtrades» a ell i a un altre candidat.

5. Cas empleat 8.000

Fauria hauria «pressionat» Ros perquè col·loqués Xavier Pacheco, que també militava a Convergència, mentre el seu sou es pagava «possiblement desviant fons públics del mateix Consell o l'Ajuntament de Sant Hilari».

6. Cas concurs per les notificacions del Consell

El Consell Comarcal de la Selva, mentre el presidia Jordi Gironès, el 2009 va adjudicar el concurs de notificacions de l'entitat. El concurs va ser presumptament manipulat perquè recaigués en GRS. El mateix Àlex Ros hauria elaborat el plec de condicions. A més s'hauria manipulat la presentació d'altres empreses que mai van tenir la possibilitat de fer-se càrrec del servei. Ros hauria tingut en tot moment «informació privilegiada».

7. Cas concurs 2011/61

El Consell va convocar aquest concurs perquè una sentència ferma li havia tombat el contracte vigent amb GRS. El concurs el va tornar a guanyar GRS i els investigadors creuen que l'empresa va disposar d'«informació exclusiva».

8. «Jo munto el comitè d´experts del concurs»

Investiguen l'enregistrament d'una conversa telefònica d'Àlex Ros on diu que ell fa les bases del concurs i «per evitar ensurts fins i tot munto un comitè d'experts, cinc amics meus, de reconegut prestigi tots ells... però amics meus, i no em guanya ningú».

Els expedients que venen a continuació són els que afecten exclusivament el Consell de la Selva o a l'Ajuntament de Sant Hilari.

9. Cas 3%

En el contracte de correspondència del Consell, una clàusula obligava a destinar el 3% de la facturació anual a accions de responsabilitat social corporativa a la Selva. Hi ha sospites que en realitat aniria destinada a «altres despeses que el Consell no tindria conceptuats».

10. Cas menjadors escolars

És la presumpta manipulació del concurs de menjadors escolars de la Selva. S'hauria pactat amb l'empresa que finalment en va ser l'adjudicatària, Eurest, les condicions de la concessió. El mateix Fauria va dir en una conversa que «ell personalment escolliria els membres de la mesa de valoració del concurs».

11. Cas piscina

Concurs per la concessió del bar de la piscina de Sant Hilari. Fauria i el regidor Albert Santaugini van decidir que només farien pública la informació a la web municipal i no a cap diari oficial. «Les condicions haurien afavorit els seus candidats».

12. Cas calderes

L´empresa que va guanyar el concurs per la compra d´una caldera de biomassa per l´Ajuntament de Sant Hilari, hauria preparat les condicions tècniques del concurs. Fauria ho hauria preparat tot perquè guanyés l´empresa que ell volia.

13. Cas Nora

Els investigadors sospiten que el contracte per a la senyalització d'itineraris de l'Associació Boscos de Bruixes i Bandolers estava manipulat. «Les investigacions posen de manifest que, presumptament, va ser tot un muntatge d'aquesta associació i que l'única empresa que podia guanyar era Nora». Fauria també hauria «ideat un pla» per aconseguir determinades subvencions de l'Estat, la Generalitat i la UE per accedir a subvencions i «beneficiar-se de l'estalvi de l'IVA».

14. Cas pizzeria

La jutgessa investiga diverses possibles «infraccions contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social» en l'explotació d'una pizzeria a Sant Hilari en què estaria implicat Fauria