Quan s'ajunten la paraula «sous» i el sintagma nominal «càrrecs públics», la polèmica, la crítica, la queixa estan servides. Cobren massa? Cobren poc? Els màxims els marca la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local i cap dels deu alcaldes que, segons últimes dades del Ministeri d'Hisenda, corresponents a l'any 2016, declaren sous més elevats vulnera la norma: tots cobren allò que els pertoca amb la llei a la mà.

RECTIFICACIÓ: L'alcalde de Sant Joan de Mollet, Ramon Costa, que té una dedicació del 10 hores setmanals, percep 4.500,00 euros bruts anuals (4.492,88, segona les dades d'Hisenda corresponents a l'exercici 2016) i no pas 26.938,8 euros bruts anuals per una dedicació exclusiva com apareixia, per error, en la primera versió del mapa interactiu. La informació ja ha estat actualitzada.

Marta Madrenas, per exemple. És alcaldessa de Girona amb dedicació exclusiva i el 2016, diu Hisenda, va percrebre 60.060,34 euros bruts per governar una ciutat que supera per poc els 99.000 habitants; el 2017, segons dades de l'Ajuntament, va passar a cobrar-ne 68.500 (4.892,86 euros bruts al mes), uns 8.000 euros per sota del topall que marca la llei per als alcaldes de ciutats d'entre 75.000 i 150.000 habitants. Tampoc no el supera l'alcalde de Cassà de la Selva, Martí Vallès, que, sempre segons Hisenda, el 2016 va ingressar 57.216,94 euros, el segon sou d'alcalde més alt a la província declarat a l'erari públic. Ara bé, precisen des de l'Ajuntament: la retribució oficial de Vallès com a batlle ascendeix a 50.000 euros bruts anuals (el màxim que permet la llei per a alcaldes de municipis de més de 10.000 i menys de 20.000 habitants se situa en els 51.000); a aquesta suma se li afegeixen 6.841.44 euros bruts/any corresponents als triennis que li pertoquen com a funcionari públic (és metge). La suma aflora un sou brut anual de 56.841,44 euros (tot i que s'aproximen, els números que fa l'Ajuntament no casen del tot amb els que té el ministre Cristóbal Montoro; ballen 375 euros/any).

El tercer alcalde que més sou declara al fisc és el de Blanes, que l'any 2016 era Miquel Lupiáñez, que va plegar el 17 de novembre passat: 52.500 euros bruts (la llei li hauria permès atribuir-se un sou de fins a 56.106 euros).

Vuit dels top ten alcaldes amb més sou són de municipis costaners, que a l'estiu acostumen a multiplicar la població. Calonge, per exemple, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'any 2015 tenia una població resident de 10.520 veïns i una d'estacional (que hi fa estades puntuals) de 15.219. De juliol a setembre d'aquell any, per exemple, la població real es va enfilar fins als 23.778 habitants. Passa el mateix amb Platja d'Aro, amb una població estacional de 18.187 persones; Roses (24.475); Castelló d'Empúries (13.908); Tossa de Mar (10.688); Sant Feliu de Guíxols (23.191); l'Escala (14.086) i Blanes (43.773).

Més matisos: Gisela Saladich, alcaldessa de Tossa de Mar, va cobrar de l'Ajuntament 44.697,66 euros bruts l'any 2016; de la Diputació de Girona, on exerceix, sense dedicació, de presidenta i portaveu del Grup d'Indepents de la Selva, a l'oposició, en va ingressar 33.000 més. Sumades les dues quantitats, donen uns ingressos anuals bruts de 77.697,66 euros, disset mil més que els de Madrenas. També té doble remuneració l'alcalde de l'Escala, Víctor Puga, que el 2016, segons Hisenda, va tenir un sou en tant que màxima autoritat municipal de 43.397,03 euros bruts; de la Diputació, on és portaveu adjunt del Grup Socialista, també a l'oposició, va ingressar, segons dades de l'ens provincial, 24.000 euros bruts més. En el seu cas la suma de les dues retribucions s'enfila fins als 67.397,03, que fan 7.336,69 més que Madrenas. Cobren molt o poc? «És de justícia insistir en els matisos abans de fer titulars que puguin generar confusions», apunta una portaveu de l'Ajuntament de Cassà.