La biotecnològica gironina GoodGut, que desenvolupa sistemes no invasius per a l'abordatge de malalties digestives a partir de la microbiota intestinal, provarà el test que afina el cribratge del càncer de còlon amb un nou estudi a cavall entre Catalunya i Alemanya.provarà el test que afina el cribratge del càncer de còlon amb un nou estudi a cavall entre Catalunya i Alemanya La companyia gironina, creada el 2014 com a spin-off de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona i la Universitat de Girona, ha desenvolupat un test de detecció precoç del càncer colorectal basat en marcadors microbians de la flora intestinal que obté un 55% menys de falsos positius que els que es fan a partir de la sang oculta en femta, el mètode usat en el programa de detecció precoç a Catalunya.

Després d'un estudi en què han participat uns 450 pacients d'hospitals com el Josep Trueta de Girona, el Santa Caterina o l'hospital de Bellvitge, els investigadors volen testar el sistema en un nou estudi que, a partir del segon semestre de l'any, compararà els resultats de pacients catalans i alemanys, aprofitant que en la sanitat germànica el circuit per al diagnòstic és diferent , indica el doctor Xavier Aldeguer, cap de Digestologia de l'hospital Trueta i cofundador de l'empresa.

«El test presenta resultats molt prometedors i combinat amb la prova actual de la sang oculta en femta permet detectar si aquesta sang és fruit d'una lesió o no, evitant colonoscòpies, el que és alhora positiu pel pacient i el sistema sanitari», assenyala. Detalla que s'acoblaria bé als kits que es fan servir actualment per a les proves de cribratge i no encariria en excés el producte.

El RAID-CRC, el test per detectar precoçment el càncer, és un dels projectes que l'empresa ha presentat al Congrés que la Societat Catalana de Digestologia celebrat aquesta setmana a Girona i que ha reunit uns 400 especialistes d'arreu de Catalunya.

La investigació gironina relacionada amb els bacteris intestinals i l'ús que se'n pot fer per a diagnosticar malalties com el càncer de còlon, la síndrome del còlon irritable o malalties inflamatòries com el Crohn i la colitis ulcerosa han estat un dels temes destacats del congrés i que han tingut bona rebuda, perquè proposa un abordatge innovador i obté resultats «molt interessants» sent «viable econòmicament», indica el doctor Xavier Aldeguer.

«Fins ara els marcadors s'han centrat en el grau d'inflamació, nosaltres treballem amb la flora bacteriana», apunta Aldeguer. I és que, malgrat que el test del càncer de còlon és el projecte més madur que tenen entre mans els investigadors gironins, no és l'únic.

També estan treballant amb altres marcadors per al diagnòstic del còlon irritable, una patologia que «sol diagnosticar-se per exclusió, descartant-ne d'altres». «Estem aconseguint afinar més, distingint entre individus amb aquesta patologia, població sana i pacients afectats per malalties més greus», diu.

Així mateix, també treballen en un projecte sobre malalties inflamatòries com la malaltia de Crohn. «Ajuda al diagnòstic, a veure com respon el pacient al tractament i estem treballant en el fet que sigui també un predictor, per prescriure al pacient el tractament al qual respondrà més bé, per ser més efectius i escurçar els temps», apunta el metge.

27è congrés

Coincidint amb el 27è Congrés de la Societat Catalana de Digestologia de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya,s'han presentat els documents de posicionament sobre el diagnòstic i tractament de la síndrome de l'intestí irritable i sobre el maneig de la insuficiència hepàtica aguda greu.

La síndrome del budell irritable és una malaltia molt prevalent a la població i que es manifesta amb símptomes digestius molt variats i inespecífics. Segons la doctora Maria Esteve, presidenta de la Societat Catalana de Digestologia, es tracta d'una condició crònica, que no posa en risc la vida del pacient però que té un impacte negatiu en la seva qualitat de vida. Ara es vol uniformitzar el maneig d'aquesta malaltia i establir unes exploracions mínimes necessàries per fer un diagnòstic de certesa.

Pel que fa a la insuficiència hepàtica aguda greu o hepatitis fulminant, és una síndrome poc freqüent però molt greu. La incidència al món occidental es calcula en menys de 10 casos per milió d'habitants i any.

Segons la doctora Esteve, la supervivència ha millorat de manera espectacular els darrers anys per la realització de trasplantaments hepàtics urgents. El document de posicionament permet identificar de manera precoç aquests pacients per derivar-los a centres de trasplantament hepàtic en cas necessari.

D'altra banda, durant la trobada també s'han presentat els resultats dels plans estratègics de la societat sobre càncer de còlon, malaltia inflamatòria intestinal, hepatitis víriques, endoscòpia avançada i fetge gras.