Les sol·licituds d'arrelament social a Girona baixen un 6,4%

Les comarques gironines es consoliden com les segones de Catalunya en volum de peticions d'informes d'estrangeria | La Generalitat alerta de la denegació de peticions d'asil per part de l'Estat

02.02.2018 | 12:37

Les peticions d'arrelament social de persones estrangeres han baixat un 6,4% a les comarques de Girona l'últim any, passant de 1.342 sol·licituds el 2016 a 1.256 el 2017.

Les demandes d'informes de reagrupament familiar també s'han reduït, però només un 2,07%, ja que fa dos anys se'n van tramitar 1.635 i l'any passat, 1.601. Girona es manté com la segona província catalana en volum d'activitat d'estrangeria, només darrere de Barcelona.

El descens de peticions d'arrelament social és generalitzat a Catalunya, tal com va informar el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, en la presentació de la memòria d'activitats en estrangeria i refugi corresponent a 2017. En concret, han baixat un 7,2% respecte el 2016 i la majoria de les 10.748 persones que l'han demanat són del Marroc (17%), seguides d'Hondures (13%, l'única nacionalitat en la que el nombre de peticions ha augmentat) i de Pakistan (12%). Sis de cada deu són homes de 30 a 44 anys; i, de tots els informes, el 88,2% s'han resolt favorablement.

Per Amorós, aquesta baixada sembla indicar que «tenim menys persones en situació d'irregularitat», però va alertar que es produeixen noves situacions d'irregularitat en col·lectius vulnerables. En aquest sentit, es va referir a l'increment de dones provinents d'Hondures de forma irregular o a les denegacions d'asil generalitzades a persones de nacionalitat veneçolana i ucraïnesa, que –va advertir– «ens generarà un problema el 2018». El responsable de Migracions va lamentar que Espanya sigui un dels estats europeus «que més contesta en sentit negatiu» les peticions d'asil i va explicar que «ens estem preparant per fer-hi front, amb dificultats de tota mena». Tot i això, va destacar que Catalunya ha passat de tenir 495 persones asilades el 2016, seguint el Programa Estatal d'Acollida, a tenir-ne 1.116 el 2017. Però va criticar que, malgrat ser un «creixement important», és «insatisfactori» perquè la crisi de refugiats «ens hauria d'obligar a acollir moltes més persones».

En aquest punt, Oriol Amorós va fer balanç del primer any del Programa Català de Refugi que, tal com Diari de Girona va avançar el 30 de desembre, a les comarques gironines ja ha emparellat 38 mentors voluntaris amb 30 famílies refugiades; a més, a Girona hi ha 213 ciutadans inscrits al programa de mentoria. Pel que fa a Catalunya, ara s'atenen 200 persones refugiades i s'han format 88 grups d'acollida amb 335 mentors.

En un altre àmbit de l'informe presentat ahir, l'any passat la Generalitat va tramitar 261 expedients sobre l'esforç d'integració per accedir a la nacionalitat espanyola per residència, un 45,2% dels quals (118) van ser favorables. A Girona, s'han gestionat 16 sol·licituds.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades



Enllaços recomanats: Premis cinema