Un judici atípic, amb set acusats a la banqueta i prop d'una trentena de persones (entre públic i mitjans de comunicació) ocupant els seients posteriors. El conflicte entre activistes i la companyia Red Eléctrica es materialitzava ahir als Jutjats de Girona, on va tenir lloc la vista dels joves que es van atrinxerar en un bosc de Sant Hilari Sacalm com a senyal de protesta per impedir la construcció de la línia de Molt Alta Tensió (MAT).

Des de bon principi, va quedar clar que no hi hauria un possible acord entre les dues parts i que la decisió quedaria en mans del jutge. Per un costat, tant el ministeri fiscal com l'acusació particular demanaven una pena d'un any i mig de presó per a cadascun dels processats, així com una suma de 41.000 euros en concepte de responsabilitat civil. Fins ara la companyia no havia fet pública la quantificació de les pèrdues registrades. Aquestes dues parts van considerar que l'ocupació de la zona va tenir una clara repercussió en els terminis de finalització de les obres, ja que en lloc de començar els treballs el gener del 2010 es va acabar fent al març.

Precisament, un dels testimonis va ser el delegat de Red Eléctrica a Catalunya, Lluís Pinós, que va explicar que «totes les estructures i trampes que hi havia muntades» havien dificultat la tasca dels tècnics. «Això va provocar el retard de l'obra i la seva posada en servei» va assegurar. Pinós també va matisar -contestant a les preguntes de les diferents parts- que la seva companyia disposava de tots els permisos i autoritzacions per dur a terme la instal·lació en aquells terrenys.

I la propietària?

Pel que fa a l'advocat de la defensa, Benet Salellas, aquest va demanar ja a les qüestions prèvies la nul·litat de la interlocutòria de desallotjament, considerant que Red Eléctrica no és, ni era al seu moment, propietària de les parcel·les. «S'hauria d'haver acusat els processats d'usurpació, i si no es va fer, és perquè Red Eléctrica no és propietària» va explicar.

Salellas també va lamentar que el jutjat d'instrucció de Santa Coloma de Farners no «consultés a tots els actors implicats», ja que «no es va preguntar res a la propietària ni tampoc als activistes abans de ser desallotjats pels agents». La defensa va recordar a la sala que la «Justícia hauria de ser independent, i no pas una prolongació de cap consell d'administració de cap gran empresa».

Una reivindicació pacífica

De les set persones assegudes a la banqueta, dos van agafar-se al dret de no declarar i les cinc restants només van contestar a les preguntes del seu advocat. Els que van voler parlar van assegurar que va ser una protesta de caràcter «pacífic» i que es tractava d'una lluita social contra «una autopista elèctrica que malmet els boscos». També van coincidir tots que no havien rebut cap notificació ni requeriment que els informés abans de ser desallotjats que havien d'abandonar el lloc.

Trampes i paranys

No totes les persones citades van proporcionar la mateixa visió del que va passar durant el desallotjament del 24 de març del 2010. Un dels mossos d'esquadra citats va descriure el procés com força «complex» perquè hi havia persones penjades als arbres, un jove enterrat i lligat a un bidó, així com diferents trampes i paranys amb cordes i xarxes. L'agent de seguretat va explicar que els activistes «no van col·laborar» i que els van tenir durant hores «jugant al gat i la rata» mentre es desplaçaven d'un arbre a l'altre.

Després de pràcticament quatre hores, el judici va quedar vist per a sentència. I tal com va detallar el mateix jutge, aquesta serà comunicada als set processats dilluns vinent.