La Creu Roja de Girona ha tancat el 2017 constatant l'augment de problemes per pagar els subministraments de la llar, que superen la capacitat econòmica d'una part de la ciutadania. El coordinador provincial de l'organització, Jordi Martori, deixa clar que aquesta necessitat «va pujant» perquè «la gent queda atrapada» en una economia familiar escanyada per les despeses bàsiques de l'habitatge i l'alimentació.

Per afrontar-ho, la Creu Roja participa, al costat d'altres entitats i administracions, en taules específiques per tractar situacions com la pobresa energètica. Tal com fa temps que denuncien les organitzacions que treballen amb població vulnerable a Girona, en el rerefons de tot plegat hi ha la precarietat laboral, un factor clau en la cronificació de la pobresa.

La salut emocional d'aquest col·lectiu resulta especialment castigada, motiu pel qual, aquest 2018, la Creu Roja aprofundirà en un programa que va estrenar l'any passat de forma pilot i que vol reforçar l'empoderament i l'autoestima d'aquestes persones. L'activitat, dirigida per una psicòloga i consistent en tallers de suport emocional, doblarà el nombre de sessions -que la Creu Roja finança amb recursos propis i una subvenció de la Generalitat. Perquè, tal com va explicar Jordi Martori, «aquest any ens centrarem en el benestar emocional de les persones i en la capacitat d'ajudar-les a entrar en el mercat laboral, connectant-ho amb els programes d'ocupació i la formació».

Relacionat amb l'àmbit de les habilitats personals «positives», la Creu Roja també ha apostat per consolidar uns tallers iniciats l'últim any -aquests, amb la Caixa- per formar pares i mares. Uns i altres s'integren en «un bloc de programes per treballar els valors, l'emocionalitat», va ressaltar el responsable de l'entitat.

Aquest propòsit no oblida les aportacions econòmiques i materials, que el 2017, en una comptabilització provisional prèvia a la memòria anual, han ajudat a cobrir les necessitats bàsiques urgents de 22.538 gironins. El programa de distribució alimentària de la Unió Europea és el que ha beneficiat més persones (17.312); seguit del projecte amb què la Creu Roja dona ajudes de primera necessitat a famílies (3.789 l'any passat) i que, segons va aclarir Martori, «és molt complementari als Centres de Distribució d'Aliments», ja que alguns no tenen productes d'higiene ni bolquers, «que són cars».

Una altra novetat del 2017 que es mantindrà enguany és un pla d'ajudes òptiques fruit d'un conveni amb la Fundació Visión, que n'assumeix el cost. Jordi Martori va explicar que aquest programa respon a una d'aquelles necessitats «residuals» -no bàsiques- que la Creu Roja ha detectat entre els usuaris dels seus serveis.

Les targetes de prepagament per comprar aliments, que l'any passat van utilitzar 832 persones arreu de la demarcació, és un altre recurs «que dignifica la persona» -va dir el coordinador- perquè no porta cap element que la identifiqui. Pel que fa als ajuts de vestuari (150), va assenyalar que aquest continua sent un hàndicap per a moltes famílies «encara que els pares treballin», perquè «el priorotiari és el menjar i l'habitatge i el vestuari queda en segon lloc».