El nou Arxiu Històric Provincial de Girona és un dels últims grans projectes pendents de l'Estat a la demarcació i que, com ha passat amb altres obres, s'ha dilatat en el temps. Aquest equipament, des de fa anys en un edifici del convent Sant Josep de Girona, s'ha de construir en una parcel·la municipal de Fontajau (on hi havia els barracons de la UdG) i cal un protocol per cedir aquest espai a l'Estat per, a canvi, el ministeri cedir la seu de l'actual edifici.

Així estava pensat des d'un inici, fa vuit anys, i així s'ha de fer ara però en un context de relacions institucionals en hores baixes pel «conflicte» entre el consistori i la delegació del Govern a Catalunya.

Fa més de vuit anys del primer acord entre Girona i l'Estat. La crisi va enterrar el projecte i les posteriors promeses un cop reactivat (anuncis i consignacions d'imports en pressupostos de l'Estat) van acabar, de moment, en un no res. Tot i que des del 2011 s'hi han previst inversions, fins al 2015 no es va anunciar la previsió de licitació, amb 1,5 milions pel 2016. No es va fer i, pel 2017, els comptes només hi van preveure 20.000 euros. Els partits gironins al Congrés van presentar esmenes als comptes del 2017 perquè s'hi incorporés una partida que permetés iniciar l'obra, però es van rebutjar.

Ara, passat el 2017 i arran d'una pregunta parlamentària del diputat gironí del PDeCAT al Congrés, Jordi Xuclà, l'Estat admet que «a 30 d'octubre de 2017 no s'havia contret cap obligació respecte al citat projecte». És a dir, que no s'havien usat els 20.000 euros i que ara, amb la previsible pròrroga dels comptes per al 2018, s'acumularan 40.000 euros per reprendre el projecte durant el 2018.

El que està pendent, segons el mateix Estat en resposta a Xuclà, és la «cessió per l'Ajuntament de Girona del solar on ubicar el nou Arxiu. Per a això s'està en converses amb aquest Ajuntament amb l'objectiu de signar un Protocol, pel qual es cediria al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport el solar i l'esmentat Ministeri cediria la seu actual de l'Arxiu, un cop es posés en funcionament la nova seu».

I afegeix el Govern que «una vegada es formalitzi aquest Protocol i s'iniciï la cessió del solar es contractarà l'actualització del projecte, amb caràcter previ a la licitació de l'obra». La previsió de l'Estat és que «durant l'exercici 2018 es finalitzi la tramitació de les cessions, es contracti l'actualització del projecte i es liciti l'obra».

Per arribar fins aquí, cal signar el protocol. El delegat de l'Estat, Enric Millo, havia pressionat en les últimes setmanes a l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenasamb els representants del govern espanyol. Ho havia fet assegurant que ara només tractarien els projectes referents a la ciutat amb l'alcaldessa, a la qual l'Estat passava a considerar com l'única interlocutora, deixant de tractar amb tècnics o regidors als quals l'alcaldessa pugui delegar la presència a les reunions o signatures de convenis o documents.

Un d'aquests projectes era el de l'Arxiu Provincial, que requereix firmar un protocol. Amb tot, Madrenas havia replicat poc després que estarà «encantada» de reunir-se amb Millo per parlar dels projectes que l'Estat ha de tirar endavant i, sobretot, per escoltar les «explicacions» sobre els «incompliments» que arrosseguen amb altres projectes, com el parc Central o la reposició de plaça Espanya. A més, l'alcaldessa va recordar que el trencament de relacions institucionals cap a l'Estat no afecta, en cap cas, les reunions de treball. «Mai deixarem de tenir aquelles reunions que són necessàries per al bon fer de la ciutat; això no té res a veure amb els actes institucionals o protocol·laris», va afegir. «No és una opció, cal que l'Estat compleixi els seus compromisos», va insistir llavors Madrenas.

Xuclà coincideix amb l'alcaldessa i es remet a les seves paraules per esperar que la signatura del protocol per a l'Arxiu no serà cap problema. Tampoc que els pressupostos pel 2018 de l'Estat es prorroguin i afectin el projecte. Amb 40.000 euros, va dir, n'hi ha de sobra per contractar l'actualització del projecte i licitar ja l'obra i es tracta de «voluntat política».