L'Hospital d'Olot i la Garrotxa preveu tenir una unitat de cures intensives abans del termini de cinc anys. Ahir, en el balanç del 2017, el director de l'Hospital, Josep Maria Padrosa, va explicar que els especialistes de l'Hospital cada vegada han d'afrontar situacions de més gravetat, per motiu de la progressió en l'esperança de vida de les persones.

Sobre la base d'haver de tractar casos delicats, Padrosa va indicar que ben aviat podran disposar d'una unitat de semicrítics que més endavant es convertirà en una Unitat de Cures Intensives (UCI).

Per aconseguir l'UCI, l'Hospital disposa d'espai. Es tracta d'un centre amb tres anys d'existència i fet amb la idea de disposar d'espai durant molts anys, té més de 27.000 metres quadrats.

En contra té la inestabilitat política. Si no hi ha un govern català estable, prorrogaran el pressupost del 2017. Segons Padrosa, la pròrroga representa anar enrere, perquè hauran d'afrontar les demandes de millora salarial d'un personal que fa molt de temps que té el sou semicongelat. També han de consolidar l'augment de serveis que ofereix el centre en la nova ubicació.

El pressupost de l'Hospital del 2017 va pujar fins a uns 31 milions d'euros, dels quals un 96% són finançats pel Servei Català de la Salut, un 2,5% correspon al Servei Català de Trànsit pels accidents i les mútues en financen un 1%.

Padrosa va assenyalar el lloguer d'espais al sector mèdic privat com una solució destinada al manteniment i millora del servei públic. Això no obstant, la legislació actual impedeix que puguin tirar endavant cap acord en aquest sentit.

En els darrers temps, l'hospital ha incorporat tomografia de cohèrencia òptica, nous sistemes d'implant de pròtesi de genoll i maluc, cirurgia pediàtrica, tractament oncològic, hemodiàlisi, cesàries programades, servei de TAC i tractament de la incontinència anal. L'augment de l'edat dels pacients també ha incidit en l'augment de les urgències,

Segons el director, la finalitat dels nous servei és evitar desplaçaments. Ha puntualitzat el fet que la incorporació de l'hemodiàlisi fa un any i mig ha evitat 300.000 hores de desplaçaments a malalts.

L'altre repte de l'hospital és afrontar la manca de metges qualificats. Ara, els manquen especialistes en cardiologia, oftalmologia, ginecologia, rehabilitació i urgències.

Padrosa va considerar que es tracta d'un problema de manca de metges generalitzat a tot Catalunya. Segons ell, el motiu és la manca de relleu als especialistes que es jubilen. Ha assenyalat que el problema perdurarà durant els deu anys vinents.

Una de les solucions buscades a la manca de metges, durant anys, va ser atraure especialistes qualificats de l'Amèrica Llatina. També han cercat metges a l'Europa Central, però es troben amb l'impediment de l'idioma.

Ara, hi treballen 91 metges (un 18,24% del personal), 239 entre infermeres, llevadores i auxiliars d'infermeria (un 47,90% del personal); 48 entre fisioterapeutes, treballadors, socials, portalliteres i psicòlegs (9,62%); 121 entre administració, neteja, manteniment, cuina, cafeteria i bugaderia (24,25%).

En total són 499 treballadors, dels quals 412 són dones i 87 són homes. Així doncs, un 82,57% dels treballadors de l'Hospital són del sexe femení.

Padrosa va apuntar que la feminització del personal sanitari és una tendència general que encara s'accentua més en l'apartat d'infermeria. El director va explicar que l'Hospital cada vegada tendeix a fer compres les compres globals d'acord amb xarxes cada vegada més extenses de centres mèdics.

Va apuntar la vigència del triangle amb els hospitals de Vic i Campdevànol,a l'hora de compartir professionals.