«El dret a fer i a ser tot allò que vulguin»

En Coen és alumne de l'escola Sant Esteve de Caldes de Malavella des de P3, on el van matricular com a Cloe i va començar el curs «amb molts problemes de parla» i dificultats per interactuar amb els adults, tal com recorda la directora, Sandra Páez. Ara, ja a primer de Primària, la docent afirma que és un alumne feliç que ha tingut l'acompanyament familiar i pedagògic necessari per viure conforme la seva transsexualitat.

A finals del seu primer curs a educació Infantil, la mare els va comentar que rebutjava les faldilles i els vestits i que volia els cabells curts, així que l'any següent li van tallar una mica i el van vestir amb roba masculina tal com demanava. Páez apunta que «va ser un canvi molt progressiu» decidit per la família i que, «a mesura que s'anava fent, ell cada cop s'obria més». «Va ser tallar-li els cabells com un nen, treure-li les arracades i posar-li calçotets i va fer un canvi impressionant», afirma.

Els canvis més rellevants es van produir a finals de P4, quan la mare va comunicar a la direcció de l'escola el sentiment d'en Coen: volia ser un nen. El curs passat, a P5, els pares d'en Coen ja s'havien assessorat amb l'associació de famílies de menors transsexuals Chrysallis i van demanar al col·legi que s'hi dirigís amb aquest nom, «com a nen que havia volgut fer un canvi de gènere» –diu la directora. Aquest va ser el punt d'inflexió per a l'escola Sant Esteve, que va decidir actuar en conseqüència.

Sandra Páez deixa clar que, «com a docents i pedagogs, el més important era acompanyar la família i en Coen, perquè vèiem que era un canvi positiu per a ell, es va obrir i es comunicava amb els adults»; perquè amb l'alumnat sempre ha tingut bona relació.

L'escola va encarar l'assumpte d'acord amb els principis de tolerància, respecte i educació inclusiva que defensa en el seu Projecte Educatiu de Centre. Però també afrontant els dubtes propis d'una situació nova per al claustre, a dins del qual la directora va admetre que, «coneixent les etapes de la maduresa d'una criatura, es van plantejar si una de 5 anys realment estava preparada i capacitada per decidir sobre el seu futur».

L'escola Sant Esteve va analitzar aquesta situació inèdita amb la psicopedagoga del centre, es va assessorar i va contactar amb l'Associació Chrysallis, que, a petició de la directora, es va desplaçar a Caldes per tal de formar els docents en aquest àmbit.

Amb el suport de la Inspecció educativa, el col·legi es va ajustar a la normativa del Departament d'Ensenyament, que exigeix una certificació escrita dels pares on comuniquin que el seu fill té una identitat de gènere diferent a l'assignada en néixer, demanin que el tractin com el que sent i se li canviï el nom en els informes interns i les llistes del dia a dia. La normativa també especifica que l'infant ha d'usar el lavabo i el vestidor del gènere amb el qual s'identifica; encara que està previst habilitar un espai, si li cal, a partir dels 10 anys.

I així és com ha actuat l'escola, amb naturalitat per part de tota la comunitat educativa perquè, tal com resumeix la directora, només «és un nen que té vulva». Sandra Páez explica que «el primer que ens vam plantejar és que estaríem al seu costat i li donaríem el suport psicopedagògic que necessitava, perquè estar dins un cos amb el que no t'identifiques és un procés difícil per a qualsevol criatura, i ell ja se sentia així amb 4 anys». Donar-li aquest suport «va ser com una bomba positiva perquè el vam veure feliç», afirma.

Quan altres escolars han preguntat pel tema, com ha passat a les classes de les dues germanes grans d'en Coen, la directora concreta que «s'ha explicat que hi ha persones que viuen dins un cos amb el que no se senten identificats i que tenen el dret a fer i a ser tot allò que vulguin, que és el que sempre diem als nostres alumnes».

Ni homofòbia, ni bifòbia, ni transfòbia 

Donar visibilitat a la transsexualitat a la infància i l'adolescència