A ningú no se li escapa que l'anunci de la inversió multimilionari de Foment en els aeroports de Girona i de Barcelona es produeix en un context polític summament delicat. Sense anar més lluny, el mateix dia que el ministre Íñigo de la Serna donava les grans xifres del pla director aeroportuari, el ple de l'Ajuntament de Girona discutia sobre rebatejar la plaça de la Constitució amb el nom de «plaça de l'1 d'Octubre». La Generalitat interina, que gestiona el dia a dia pendent que el Parlament investeixi un president i que es configuri un nou Govern, desconeixia el contingut del pla del Ministeri. Això no obstant, fonts de l'administració autonòmica qualificaven de «positiva» la notícia, que, amb matisos, va en la línia del Pla Estratègic Aeroportuari Català 2030, «que presentarem tan bon punt tinguem nou Govern». Què no agrada a l'administració catalana de full de ruta de Foment? Que s'hagi oblidat de Reus, un aeroport que, «com el de Girona, és complementari al de Barcelona» i que ja compta amb una proposta de connexió amb el ferrocarril d'alta velocitat «adjudicada». I quins dubtes genera? Bàsicament si el compromís es traduirà en inversions efectives i executades en els terminis fixats: «Toquen a uns 300 milions d'inversió anual a partir d'aquest any», apunten les mateixes fonts, que recorden que els beneficis que obté Aena al Prat des del 2014 (uns 330 milions anuals), bastarien per finançar l'ambiciós pla.

Aprofitar la línia de l'AVE

El baixador o llançadora ferroviària de l'aeroport de Girona és una infraestructura llargament reivindicada pels sectors econòmics de la província, que l'entenen com una oportunitat d'or per consolidar l'aeroport, impulsar el sector exterior i consolidar el turisme. De fet, quan a finals dels anys noranta i a principis dels 2000 es va començar a plantejar la construcció de la línia d'alta velocitat Barcelona-frontera francesa, l'opció de construir l'estació a Vilobí i no al centre de Girona va tenir en la Generalitat, llavors governada per Jordi Pujol, l'aliat principal. Finalment, però, l'administració de José María Aznar va decantar-se per soterrar el traçat i ubicar l'estació al centre de la ciutat, per goig del llavors alcalde Joaquim Nadal i amb la intercessió del regidor del PP Jordi de Juan.

Amb vint anys a l'esquena, doncs, el projecte sembla que es concreta i ho fa, contra tot pronòstic, de la mà del Ministeri, que semblava haver-se retirat de l'aposta per aquesta infraestructura, al contrari del que mantenia la Generalitat, que fins i tot s'havia mostrat disposada a finançar l'obra. Ja la setmana passada, el delegat del Govern a Catalunya, el gironí d'adopció Enric Millo, donava a entendre que el Ministeri anunciaria l'obra, un gir inesperat en el guió que ahir es confirmava. L'abril de 2017 el mateix Íñigo de la Serna aventurava que el reclamadíssim baixador «anava per bon camí» i donava instruccions per a la signatura d'un conveni entre Adif i la Generalitat, que finalment ha quedat fora del projecte (les formes demostrades per Foment no han agradat a l'administració catalana).

Satisfacció amb reserves

Vista l'evolució d'alguns projectes d'infraestructures projectats per l'Estat a Girona, com ara el discutit desdoblament de la carretera N-II, FOEG celebra l'anunci, però expressa reserves: «És important, però el que volem és veure com es posa la primera pedra i que l'obra sigui al més aviat possible una realitat», apunta el vicepresident executiu de la patronal, Miquel Gotanegra. De la seva banda, Jaume Fàbrega, vicepresident de la Cambra de Comerç, parla de «molt bona notícia»; ara bé, afegeix, «el que importa és que sigui una realitat, ja que estem acostumats a massa anuncis». En aquest context, des de la Generalitat assenyalen la importància que amb aquest projecte adquireix el mercat francès i el paper que pot jugar el ja compromès baixador de l'AVE a l'hora de connectar la Garrotxa i la Selva interior amb Espanya i Europa; i reclamen garanties de lliure competència entre els aeroports a partir de la «capacitat» de fixar els preus de les taxes.