Qui té por dels Erasmus?

13.02.2018 | 07:42

l meu Institut estem ara, temporalment, més tranquils: hem rebut ja la validació final de l'Erasmus+ que vam fer els cursos 2015-17 (un KA2, d'associacions escolars, amb altres cinc Instituts de diferents països europeus i que ha estat valorat amb èxit a Alemanya i també a Madrid); i també s'ha aprovat l'altre, el de formació de docents, un KA1 (2015-16).

Ja hem rebut el 20% de diners que mancaven (els que se't paguen només si ho has fet bé): hem invertit les beques amb seny i una exigència comptable exemplar. Tots sabem, perquè és ben evident, que qui no intenta res, qui no es proposa res, no té massa problemes. Però el conservadorisme mata la il·lusió professional i ofega qualsevol millora consistent. A Salt no ens ho podem permetre.

Des de fa uns anys, la burocràcia –comprensible només per als experts– ha convertit l'aconseguir «beques europees per a educació» en tota una professió: com que ja no es poden sol·licitar a títol individual, només hi accedeixen aquells centres que tenen «experts» i que dominen les gestions, abocant-hi recursos i un piló d'hores «docents». Sinó, no rasques res. Ho considero injust, però «així funciona». De fet, milers de persones a la Unió Europea «viuen» –vull dir, es guanyen la vida – gestionant senzillament la paperassa Erasmus. No crec que fos el seu objectiu, però ho ha produït: és un fet que lamento.

Treballo a un Institut oficialment designat com «de dificultat especial per estar ubicat en un entorn social i econòmic desafavorit classificat de màxima complexitat». Excepte a algunes pel·lícules americanes, això significa que tant els estudiants com el professorat ens hem d'enfrontar a un desafiament apassionant: treure endavant i tirar cap amunt a molts adolescents, sense les facilitats que d'altres potser disposen (famílies benestants, entorn culturitzat, compensacions motivadores, seguretat vital, etc.). Les nostres noies i nois, i els meus col·legues, són excepcionals, però necessitem més: hem de veure món, hem de trobar horitzons més amples que els nostres carrers, cal aspirar a l'excel·lència. Perquè hi tenim dret i també perquè «podem».

Erasmus+ hi ajuda, com hem comprovat amb els dos projectes ara ja validats: un, «Experimentem l'art, creixem en la motivació», per a alumnes, que va empènyer l'educació en expressió artística i en idiomes (vam treballar amb centres de Txèquia, Polònia, Alemanya, Turquia i França); i l'altre, «Superar fronteres invisibles: cohesió social i excel·lència», que ha obert perspectives pedagògiques i d'encara més generositat docent en bona part del claustre docent.

No hem de témer «demanar» (les famoses i complexes application form), encara que uns terminis massa ajustats i l'ofec de la paperassa ens perjudiquin especialment als «pobres», o sigui, a centres com el meu.

Em pregunto què ens han aportat fins ara les dues eines estratègiques europees de millora educativa del sistema: l'Erasmus+ i el seu complement low cost, l'eTwinning, al qual parem també atenció.

Cada afirmació que faig té darrera una tesi i una prova d'experiència.

Aquestes beques europees suposen: a) per als docents, una ventada d'aire fresc; b) per a les nostres famílies, donar als fills allò bo de què no disposen privadament; c) per a l'alumnat, constatar que arreu d'Europa hi ha nois i noies que lluiten com ells ho fan; d) per al centre educatiu, una internacionalització imprescindible, sovint l'única via alternativa als audiovisuals i Internet.

Cada any arriba una nova convocatòria d'ajuts: la gestiona l'agència del SEPIE (sepie.es), a Madrid; ens donen molt de suport des de la Generalitat (xtec.gencat.cat). Nosaltres n'hem explicat arreu els avantatges: de fet, fou un honor haver estat els convidats al «Dia d'Europa 2017», celebrat a l'Ajuntament de Girona. En destaco que Erasmus ajuda a concretar l'assoliment de competències rellevants, a créixer en la inclusió social (en destreses interculturals i cíviques, l'alfabetització digital, el pensament crític; etc.), en el foment de pedagogies obertes i innovadores, en la professionalització docent i –a nivell de centre– a aprendre a implementar projectes sostenibles, rendibles i eficients.

Si no tenim Erasmus+ no tenim casi res, tot i que treballem amb el mateix afany. A alguns els fa por, en són repatanis, perquè genera feina extra, exigeix l'atenció de guàrdies, proposa una burocràcia que els incomoda... però, senzillament, ens cal! Molt sovint em pregunten els alumnes: «Ei profe! I aquest any podrem treballar amb gent d'altres països?». Els dic que hi farem tot el possible.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema