L'Ajuntament de Ripoll ha demanat ser acusació en el procés judicial obert pels Ajuntament de Ripollatemptats Des del consistori volen accedir a «tota la informació» per aconseguir arribar «fins al final». Ho va explicar l'alcalde, Jordi Munell, a pocs dies de complir-se els sis mesos d'aquells fets. Un cop més, va denunciar els «silencis» i la manca de respostes per part del Govern espanyol i el Ministeri d'Interior sobre la vinculació de l'imam, Abdelbaki Es Satty, amb el CNI.«Sempre tindrem la pregunta a la ment: si algú tenia la informació, es podria haver evitat? No cessarem fins que hi hagi una resposta i demanarem les responsabilitats als que tenien aquesta informació», va destacar el batlle, que va ser molt crític amb el govern de Madrid, fins al punt d'apuntar a una possible teoria de la conspiració. L'alcalde va comparèixer amb representants de diferents departaments de la Generalitat per donar compte de la feina feta aquests sis mesos en l'elaboració del nou model de convivència. S'han creat més de dotze taules de diferents àmbits com ara l'educació, salut i seguretat, entre d'altres.

Han passat gairebé sis mesos dels atemptats de Barcelona i Cambrils i encara hi ha moltes preguntes sense resposta. Ripoll és un dels indrets on més ressonen. La cèl·lula gihadista va estar gestada per qui va ser imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, i els joves que es van radicalitzar vivien al municipi. Aquells fets van commocionar tot Ripoll, que continua fent esforços per seguir endavant. El seu alcalde va explicar que s'ha tornat a la normalitat, però va criticar un cop més els «silencis» i la falta d'explicacions per part del govern espanyol i el Ministeri d'Interior. La vinculació entre l'imam i el CNI que va transcendir fa uns mesos i que encara no s'ha explicat és una «gota que clama més el dolor», segons l'alcalde, que va ser de nou molt crític amb el govern de Madrid.

Dilluns vinent està previst que es reuneixi la comissió d'Afers Secrets amb la presència del ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido qui encara no ha respost a la petició del consistori de poder-hi assistir. El que faran, però, serà parlar amb els responsables un cop hagi finalitzat amb l'esperança que els donin informació. Mentrestant, l'Ajuntament ha demanat formalment ser acusació en el procés judicial obert pels atemptats i estan a l'espera que el jutge instructor els respongui.

En la compareixença, l'alcalde va retreure un cop més el que consideren una manca de col·laboració de les forces de seguretat espanyoles i el Ministeri d'Interior. «Els ciutadans ens demanen explicacions i sembla que estiguem jugant a una lliga diferent», va afegir. Munell es va referir concretament al subdelegat del govern espanyol a Girona, José Manuel Sánchez-Bustamante, per no haver dit «ni ase ni bèstia» durant la junta de seguretat del setembre a Ripoll. En aquell moment encara no havia transcendit la vinculació entre l'imam i el CNI, però creu que era el moment idoni per «compartir aquella informació». Per a Munell, aquest fet alimenta encara més la «teoria de la conspiració».

L'alcalde va comparèixer amb representants de diferents departaments de la Generalitat amb qui s'està treballant transversalment per elaborar el nou pla de convivència juntament amb organismes locals, comarcals i entitats. Ahir es van reunir per exposar la feina feta. En aquest mig any, s'han creat més de dotze taules de treball d'àmbits com ara educació, salut o laboral, entre d'altres.

Bona resposta dels ciutadans

Munell va posar en valor la resposta dels ciutadans de Ripoll, que, després dels atemptats, han sabut encaixar els fets i «sense caure en el parany fàcil» que busca el gihadisme i l'Estat Islàmic, com és «dividir la societat occidental». Per altra banda, va defensar que la feina que s'ha de fer a partir d'ara s'ha de concentrar a trobar les eines per combatre el «radicalisme ideològic» i no pas el «radicalisme religiós».

Per la seva banda, el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, va afirmar que l'objectiu final del nou pla de convivència és aconseguir que al municipi «convisquin les diferents sensibilitats» perquè ningú en quedi exclòs. «Hem de treballar en els diferents factors de risc, com ara les desigualtats o la no pertinença des de diferents àmbits», va concretar.