La promesa d'inversió bàrbara -1.929 milions d'euros en deu anys- als aeroports de Barcelona-El Prat i de Girona -que sobre el paper s'ampliarà, guanyarà el reclamat baixador de l'AVE i actuarà de quarta pista de Barcelona- ha col·locat les instal·lacions de Vilobí d'Onyar al centre de molts debats. Parlem d'economia? Parlem de l'aeroport. De mobilitat? De l'aeroport. De turisme, com va passar ahir al CaixaForum de Girona arran d'una jornada organitzada per la Fundació Jordi Comas Matamala? Doncs toca parlar, i molt, sobre l'aeroport.

Sense perdre de vista altres inversions, per a alguns clau per a d'altres no desitjades, lligades al desenvolupament de la Costa Brava i del Pirineu de Girona (perllongament de la C-32 fins a Lloret de Mar; culminació de l'A-26 de l'Empordà fins a Osca; desdoblament de l'N-II i túnel de Toses...), l'aeroport, ara, és l'estrella. S'hi va referir d'entrada l'exalcalde de Girona, exconseller de Política Territorial i catedràtic d'Història de la UdG, Joaquim Nadal, per avisar que el baixador de l'AVE no ha d'anar en detriment de l'estació de Girona, que moltes ciutats de la seva mida i més gran voldrien tenir, sinó que ha d'actuar de «complement».

A pèl, sense la necessitat de diapositives electròniques per cosir el discurs i des de la perspectiva que concedeix «la maduresa», Nadal va reinvindicar el paper dels «somiatruites» que van impulsar, ara fa mig segle, una infraestructura premium. És gràcies a figures com Joan de Llobet, que va ser president de la Diputació, que ara «podem especular» sobre l'aeròdrom, va vindicar l'alcalde de la transformació del Barri Vell, el conseller del Pla de Barris que va servir per reformar els centres històrics de mitja Catalunya i part de l'altra en l'època del (denostat) tripartit. Com el turisme, l'aeroport de Girona «ve de lluny» i és de justícia recordar els pioners en un món i una societat voraços amb la memòria. Així les coses, recuperava Nadal amb més força l'argument inicial: «No hi ha cap estació d'alta velocitat al món que prioritzi una estació a l'aeroport a una d'urbana». Càtedra assentada, en aquest cas en condició de gestor públic expert en infraestructures: Girona no es toca.

De la seva banda, el professor de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Muñoz considera l'aeroport de Vilobí un atractiu turístic en si mateix. És un «agroport», en tant que equipament envoltat de cultius i a tocar del volcà de la Crosa; i Muñoz convé amb Nadal que «no hi ha res més urbà que una estació [de ferrocarril]». Dos a zero a favor de no alterar ni un bri el paper de la cèntrica i capital estació. El tercer en discòrdia a opinar sobre la, de moment, promesa multimilionària de l'Estat, va ser Lluís Puerto, director de la Fundació RACC, club amb més de 46.000 socis a la província.

A parer seu, caldrà identificar bé els pros i contres de la reconversió: «segur que [l'aeroport ampliat] aportarà nous visitants», però també hi haurà molts usuaris que «no faran estada al territori». I més avions amunt i avall generaran, també, més contaminació, adverteix. Aeroport a banda, la infraestrutura del moment, en la jornada d'ahir també es va parlar de la necessitat de bastir acords polítics i socials al voltant de nous projectes viaris que connectin millor el litoral; de potenciar el ferrocarril i de pensar en el llarg termini en facilitar la mobilitat intermodal: una sol títol de transport per anar en bus, tren, cotxe compartit i el que calgui.