L'Ajuntament de Castellfollit de la Roca per tal d'alentir el procés d'erosió de l'acinglat. L'alcalde de la localitat, Miquel Reverter (ERC), ha apuntat que l'Ajuntament demanarà finançament, perquè sol no pot afrontar dues o tres neteges cada cinc anys.

Fa unes cinc setmanes, va començar la primera acció de neteja de la cinglera des de feia dècades L'alcalde ha explicat que la feina està molt avançada.

Segons ell, falta una setmana per acabar la feina que haurà durat menys del temps previst en un inici. El motiu és que a mesura que avançaven en la feina han augmentat el nombre d'operaris, van començar 5 i ara són 7.

Acabats els treballs de tala i més o menys per l'abril, els operaris tornaran a despenjar-se per l'espadat per aplicar un herbicida a les zones, on les plantes perjudiquen les roques.

Un cop acabades les accions de neteja i d'eliminació de les plantes invasores. La cinglera haurà canviat d'aspecte, comptarà amb dues línies de vida (una a la part del Turonell i una altra a la part del Fluvià) i de senders des d'on serà possible acostar-se als llocs amb més problemes d'assentament de les roques.

Segons ha explicat l'alcalde, cada 15 dies els geòlegs de l'Institut Cartogràfic de Catalunya visiten la cinglera i s'acosten a les zones amb més perill de despreniments.

Protocol d'actuació

Reverter ha explicat que ho fan sobre la base d'un protocol d'actuació. La finalitat és que per al 2025 hi hagi un pla d'actuació pel manteniment de la cinglera completament redactat. L'alcalde hi ha afegit: «Sobretot, cal que el finançament estigui definit».

Reverter ha recordat que uns 400 veïns viuen damunt de l'espadat i, segons ell, «no es pot lluitar contra la natura, però sí retardar-la».

Els estudis dels geòlegs exposen que la cinglera ha de desaparèixer, perquè és un element sobreposat al terreny.

És el resultat d'una acumulació de lava incandescent que es va anar refredant per causa de contactar amb l'aigua del riu Fluvià.

Amb el temps, la lava es va convertir amb la muralla de basalt actual. Per això els estudis dels geòlegs consideren que a la llarga el pas del riu erosionarà l'espadat fins que el terreny torni a ser com fa uns 217.000 anys, quan va tenir lloc l'erupció volcànica que va crear l'espadat.

Això no obstant, el temps que passarà perquè el terreny torni a quedar igual que abans es preveu també d'almenys desenes de milers d'anys, si no hi ha elements que l'accelerin o un pla que l'alenteixi.