L'engranatge de l'administració ha funcionat gairebé sola en els més de tres mesos que Catalunya no té Govern. Ho expliquen alcaldes i regidors d'ajuntaments gironins en valorar com els afecta als seus municipis i ho atribueixen principalment als tècnics, que es relacionen entre ells, i als directors territorials. Són els que tiren endavant temes ja iniciats o que no depenen de cap decisió o firma política. Amb tot, hi havia projectes que s'havien promès, acordat, pactat o en alguns casos pressupostat amb la Generalitat que han quedat aturats o frenats perquè no hi ha un Govern, tampoc en funcions (l'aplicació de l'article 155 va destituir tot l'exeuctiu, alts càrrecs o delegats territorials) i l'Estat ara ha de validar les decisions, que molts cops s'alenteixen o retarden.

L'accés al cementiri de l'Escala, aturat

A l’Escala, per exemple, l’alcalde, Víctor Puga (PSC), afirma que «hi ha projectes que estaven acordats al pressupost i que no s’han tirat endavant». Per exemple, l’accés al cementiri i al tanatori. Feia anys que en parlaven i estava concretat, «però no arriba», lamenta. «No pots parlar amb el conseller, havia d’arribar l’any passat», va afegir conscient que potser ara fins a l’estiu no estarà. També l’ampliació del CAP, va relatar. «Estàvem en la llista d’inversions del CatSalut, en un ordre de prioritat». Ara tem que arribi el 2019.

Els ajuntaments «som els que ara estem tirant endavant i els que fan política en majúscula» i la «resta s’ha aturat», va sentenciar.

Un acord amb patrimoni de l'herència Anlló, frenat a Sant Feliu

Un acord amb patrimoni de l'herència Anlló, frenat a Sant FeliuA Sant Feliu de Guíxols tenien acordat que abans d’acabar el 2017 s’hauria distribuït l’herència dels germans Anlló (una part, perquè falten coses per vendre) i també havien acordat la cessió de l’hotel Mediterrani per destinar-lo a habitatge social. «Ho teníem acordat amb Patrimoni de la Generalitat», va relatar l’alcalde Carles Motas (Tots per Sant Feliu). «Ja havia d’estar, s’havia acordat que seria per abans d’acabar el 2017», va dir recordant que és un tema que s’arrossega des del 2001. «M’he d’esperar al nou Govern, tinc la intenció que es compleixi el que s’havia acordat», va reblar.

La rotonda de la C-26 a ripoll, pendent de licitar

A Ripoll, l’alcalde, Jordi Munell (PDeCAT), relata que tenen aturats projectes, com alguns que depenen del Departament de Territori. «La rotonda de la C-26 estava al pressupost del 2017, i encara està pendent de licitar». «No hi ha conseller perquè ho firmi i la intervenció estatal fa que la prioritat o la pressa sigui diferent», va dir.

Però no tot són projectes acordats sinó que hi ha situacions extraordinàries que sorgeixen. Per exemple, han demanat a Carreteres millores al carrer Progrés cap a Camprodon. Ara fa de travessera urbana (a l’espera de la variant) i «suporta molt trànsit i l’asfalt està deteriorat». «Hem demanat a la Generalitat que ens ajudi, però diuen que estan intervinguts i ningú pren decisions», va afegir.

Sense aportació de la generalitat a la Sopa

A Girona, la regidora d’Hisenda, Maria Àngels Planas (PDeCAT), destaca que en l’àmbit tècnic «s’ho van gestionant» amb els altres tècnics. El problema és quan «necessites la participació de polítics». Per exemple, amb la Generalitat tenien aparaulat un conveni per La Sopa.

«No han pogut realitzar les aportacions de diners del 2017» que els havien promès, va explicar, i quan els van dir que per al 2018 els aportarien 145.000 euros, ara «tampoc han arribat». «Tot això estava compromès de paraula però el conveni s’havia de signar políticament», va assegurar.

També amb subvencions europees hi ha resolucions que no han sortit i desconeixen si es faran o no i són diners que podrien finançar projectes. «Com més temps passa hi ha decisions que s’han de prendre en l’àmbit polític», insistia.

Millores al camp de futbol d’Olot i l’hospital

A Olot «les coses del dia a dia continuen per la dinàmica», segons l’alcalde, Josep Maria Corominas (PDeCAT), i a «l’inici del 155 no ho notàvem» però «notes que falta el govern en general» i «hi ha projectes parats» o «encallats». Els interessarien subvencions per a les instal·lacions esportives al camp de futbol del Mor­rot. «Si parles amb el conseller podries saber si treuen convocatòries habituals i t’hi podries presentar» però «no ho sabem». També tenen un tema d’Ensenyament, que no desvela, però que «es podrien trobar solucions». O a l’hospital, «hem de fer pressupost sense saber si la Generalitat tindrà comptes», per exemple, per fer compres agregades. Altres projectes, va dir, eren «sobre la taula que estaven mig parlats» i s’hauran d’esperar.

Corominas també va destacar «l’excel·lent voluntat dels directors territorials, però arriba un moment que diuen que no tenen cacapacitat per decidir certes coses, fins i tot que estaven emparaulades, perquè falta l’ordre, la firma».

Sense notícia dels jutjats o l’escola d’educació especial a Santa Coloma

A Santa Coloma de Farners, Joan Martí (ERC) recorda que constantment han «d’interlocutar amb la Generalitat». Per exemple, tenen pendent la unificació dels jutjats, ara separats. La Generalitat va anunciar la licitació per llogar un edifici, però va quedar desert. Des de llavors, «no hem tingut més notícia», va dir. També havien parlat de la creació de l’escola d’educació especial, aprovada al ple municipal i parlat amb la conselleria. «No tenim resposta», va insistir, assegurant també que, fins ara, els interlocutors han estat els serveis territorials i han estat «molt àgils i prou resolutius».

Els projectes iniciats no s’han aturat a Figueres

A Figueres la manca de Govern i la intervenció no els afecta en temes d’importància i els projectes iniciats no s’han aturat. Ara bé, «hi ha tramitacions de convenis que s’allarguen més del normal» i tenen contacte amb els directors ter­ritorials, «amb qui despatxem pel dia a dia», apunten des del consistori. I «si són temes més polítics, t’esperes per a més endavant».

Amb tot, sí que admetien que algunes entitats que depenen de subvencions han comentat que pateixen retards a l’hora de rebre-les però, en l’àmbit d’ajuntament, «de moment no es nota» per la inèrcia de «l’engranatge». Però avisen que en dos o tres mesos, si no hi ha govern i «quan la sinergia per la inèrcia i treball amb delegats i tècnics no doni per més i es requereixin decisions polítiques», l’ajuntament es podria veure afectat.