La Federació de persones sordes de Catalunya (Fesoca), l'Associació de pares de nens sords de Catalunya (Apansce) i l'Associació Volem signar i escoltar s'han unit en una reclamació administrativa, prèvia a la via contenciosa, per exigir a la Generalitat que abandoni la «passivitat» actual i que compleixi la legislació, tot garantint intèrprets de llengua de signes a les aules.
Les entitats porten dos anys amb més de 50 reclamacions individuals i sense obtenir resposta, pel que van dir que aborden aquesta mesura com a últim recurs abans d'anar als jutjats. Els col·lectius asseguren que, de 2.000 nens sords, només 178 tenen educació bilingüe -amb la llengua de signes com a vehicular-, tal com va explicar l'advocada del despatx Vosseler Abogados, que dirigeix la reclamació, Leire López.
Demanen més hores d'intèrprets per a l'alumnat que ho sol·liciti -davant «la insuficiència» actual- i la creació de tres centres bilingües nous a Girona, Tarragona i Lleida, perquè actualment només existeix una escola i un institut a Barcelona amb el model de llengua de signes catalana com a vehicular.
La portaveu de Volem signar i escoltar, Marian González, va explicar que no veuen garantida la possibilitat d'escollir de les famílies que contempla la llei. També va criticar que la Generalitat asseguri que hi ha 21 centres bilingües quan no ho són completament i que justifiqui la manca d'hores d'intèrpret amb criteris pedagògics, quan consideren que són «criteris econòmics».
Acompanyada dels presidents de Fesoca, Antonio Martínez, i d'Apansce, Ricard Navarro, Marian González va lamentar que els nens i els joves sords tinguin problemes en «totes les etapes» de l'educació, partint del fet que no existeix una atenció primerenca amb llengua de signes i això implica perdre un temps clau per al desenvolupament de l'infant.
Enfocament «medicalitzat»
La portaveu de Volem signar i escoltar va lamentar que els centres de recursos educatius per a deficients auditius (Creda) donin a les famílies una informació molt centrada en els audiòfons i els implants coclears -sobre els quals va dir que són una opció i no asseguren que no es perdi informació-, amb un enfocament molt «medicalitzat» en lloc d'educatiu.
Pel que fa als estudis postobligatoris, les associacions promotores de la queixa asseguren que només està garantida l'assistència en el cas de les universitats, mentre que en els cicles professionals tenen unes 15 hores setmanals lectives d'intèrpret i només la meitat de les hores de pràctiques.
Dos joves que estudien un cicle formatiu de Mecànica van oferir el seu testimoniatge i van explicar que no van optar per aquests estudis com quelcom «vocacional», sinó perquè els hi van recomanar i per poder anar plegats. Tots dos van considerar insuficients les 20 hores setmanals d'intèrpret que tenen, ja que han de compensar la informació que perden quan no n'hi ha amb unes quatre hores més de dedicació que la resta de companys.
El president de Fesoca va demanar que s'afegeixi una casella en la preinscripció escolar -que el Departament d'Ensenyament ha anunciat per a mitjan abril- per demanar l'escolarització en llengua de signes catalana; que va reivindicar com a garant de la «inclusió plena en la societat» del col·lectiu de persones sordes.
Per Martínez, la solució és que aquesta llengua de signes sigui considerada oficial, ja que és la tercera amb més parlants a Catalunya -després del català i el castellà-, amb 25.000 usuaris; molt per sobre dels 6.000 de l'aranès, que sí que és oficial.
Desprotecció
El president de Fesoca també va criticar les situacions de «desprotecció» que viuen en casos d'emergència, com quan es van donar els atemptats de Barcelona i Cambrils i no es va posar intèrpret en les rodes de premsa oficials, amb la qual cosa les persones sordes no rebien el missatge que cridava a no sortir de casa.
