El 6,2% dels ancians que ingressen en residències redueixen el consum de medicaments un any després, segons un estudi realitzat per l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), que agrupa més de 400 entitats dedicades a la gent gran d'arreu de Catalunya. La principal causa de la disminució, segons l'estudi, és la millora d'hàbits saludables i de la nutrició, ja que sobretot es detecta la reducció en les malalties freqüents en la tercera edat que depenen més de l'alimentació.
L'estudi, realitzat entre 2012 i 2015 a un miler d'usuaris de 21 centres de deu comarques rurals i urbanes -entre elles, l'Alt Empordà i la Garrotxa-, ha determinat que al cap d'un any d'institucionalització hi ha una reducció mitjana del 6,2% de persones que consumeixen un medicament específic entre tots els fàrmacs estudiats i, en conseqüència, un manteniment de la qualitat de vida dels usuaris.
S'han estudiat una quarantena de principis actius dividits en deu grups terapèutics molt habituals en la gent gran, com els que tracten les trombosis, la diabetis, les demències o els problemes cardíacs, a més d'ansiolítics, antipsicòtics o diürètics, entre altres.
«Hem pogut determinar que la reducció es concentra fonamentalment en aquells fàrmacs relacionats amb patologies en què els hàbits de vida saludables tenen un paper fonamental», explica el doctor Toni Andreu, director d'estratègia d'ACRA i coordinador de l'estudi, el més extens de les seves característiques realitzat al món.
La disminució de consum en aquests casos apunta al paper positiu de la institucionalització en el control i la millora dels hàbits nutricionals de la gent gran, afavorint un control més precís del seu consum de fàrmacs i, per tant, de la seva salut. Això es deu en part al fet que quan els ancians viuen a casa seva no tenen un control tant estricte dels hàbits alimentaris i saludables ni de la medicació que s'han de prendre.
L'estudi s'ha dividit en dues parts: una primera per estudiar el consum de medicaments (dosi i número diari de fàrmacs) dels participants abans de la institucionalització, i una segona part al cap de sis i de dotze mesos després de produir-se l'ingrés. Finalment, s'ha pogut establir un descens en la dosi i el número diari de fàrmacs com a producte de la institucionalització.
El fenomen de la polimedicació és una realitat emergent i relativament poc estudiada entre la gent gran, i està íntimament relacionat amb dos fenòmens de salut preocupants: la medicació inapropiada o innecessària.
Com a mínim, un 70% de la gent de més de 65 anys consumeix un fàrmac i un 20%, més de tres. Els fàrmacs tenen un benefici en el control de nombrosos problemes de salut, però la polimedicació, entesa com un consum mínim de tres o quatre fàrmacs de forma habitual, representa un factor de risc que cal considerar seriosament atès que pot ser una causa de iatrogènia, és a dir, un mal causat per l'atenció sanitària. Per altra banda, aquesta disminució en el consum de medicaments té un impacte positiu i directe sobre la despesa farmacèutica en aquest sector de població, assenyalen els responsables de l'estudi.
Des d'ACRA s'ha posat un èmfasi especial en la necessitat de desenvolupar un instrument que permeti monitoritzar els indicadors de salut en centres residencials, i disposar d'informació validada i contrastada respecte aspectes específics de qualitat de vida per a les persones grans institucionalitzades. Posen com a exemple mecanismes i estratègies com la Central de Resultats, que proporcionen informació fiable i contrastada, i que els agents planificadors utilitzen de manera habitual en els seus processos de presa de decisió.
