L'Audiència de GironaEls fets es remunten al 15 de novembre del 2012, quan l'home -de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals- treballava com a sotsdirector d'una entitat financera a la localitat d'Olot.
Segons recullen els escrits de la fiscalia, «aprofitant la seva condició de sotsdirector» així com «la confiança que li tenien dipositada els clients en qüestió», l'acusat va procedir a ordenar sense el seu consentiment una transferència de 25.000 euros del compte de la parella a un de seu en el que el ministeri fiscal contempla com «un benefici patrimonial il·licit».
En una segona ocasió, el 13 de gener del 2013, el processat va tornar a fer el mateix i va efectuar una nova transferència de 25.000 euros sense el consentiment dels clients. El beneficiari d'aquests diners tornava a ser ell mateix.
Una aparent «legalitat»
Per tal que l'operació no generés sospites i s'englobés dins d'una aparent situació de legalitat, l'encausat feia firmar a la parella «uns suposats contractes de préstecs inexistents» que coincidien amb les dades en què ell havia efectuat les dues transferències al seu compte.
Les víctimes eren persones d'avançada edat, les quals el fiscal opina que «havien dipositat una confiança» en l'acusat, per al qual no va ser complicat enganyar-los. Aquests clients, doncs, «desconeixien per complet» on anaven a parar els diners i amb quina finalitat es feien els contractes de préstecs que els feien firmar. Les quantitats que van dipositar van ser tornades per part de l'entitat bancària a les dues víctimes.
La fiscalia considera que els fets són constitutius d'un delicte continuat d'estafa, amb una especial gravetat a causa de l'abús que es va produir de les relacions personals entre la víctima i el suposat defraudador. Per tot això se li demana una pena de 5 anys de presó i una suma de 2.400 euros en concepte de responsabilitat civil.
