Un banc sota les vies a l'alçada de la plaça dels Jutjats. Una nau industrial ruïnosa de la carretera Barcelona. Un portal del carrer Juli Garreta o un caixer de l'avinguda Pericot. Fins i tot la porta dels Apòstols de la Catedral és benvinguda quan cau la nit i el fred s'intensifica. L'important és que el lloc escollit tingui aixopluc. El fred és inevitable però la pluja i la humitat es poden esquivar.

Segons dades de la Creu Roja, en tot el 2017 es van comptabilitzar 142 persones sense sostre a l'àrea de Girona. Un equip format per voluntaris d'aquesta mateixa entitat surt cada dimecres a patrullar els carrers per atendre les persones que dormen al carrer. S'asseguren que no els falti menjar, beguda calenta i mantes. I en onades de fred, com la de dimarts a dimecres, intensifiquen les sortides.

Segons Natàlia Castro, responsable del projecte de l'entitat, hi ha a Girona un perfil reconeixible de sense sostre: gent que fa molt de temps que és al carrer i que ha perdut la confiança al sistema. Són persones com el jubilat del banc de la plaça dels Jutjats, que en un transistor escolta el partit Girona-Celta estirat en un banc i abrigat fins a les celles. O la parella d'ucraïnesos que passa la nit refugiada sota una porta del segle XIV de l'edifici més emblemàtic de la ciutat.

Els voluntaris de la Creu Roja coneixen la majoria de sense sostre de la ciutat. Conversen amb ells, insisteixen perquè tornin a les oficines de la Creu Roja per millorar la seva situació a través d'una atenció integral i amb coordinació amb les altres entitats de la ciutat de Girona.

Castro també identifica un altre tipus de sense sostre: el que acaba de veure's abocat al carrer. «Aquests són els prioritaris», assegura, els que cal atendre de seguida i ser més insistents per mirar de revertir la seva situació.

L'obertura el passat 10 de gener de l'espai de refugi i acolliment de les Sarraïnes està suposant un canvi de tendència. La responsable del projecte Sense Sostre de la Creu Roja assegura que des que existeix aquest centre (que ofereix dotze lliteres, un microones i màquines per a preparar begudes calentes) s'ha reduït substancialment el nombre de gent que actualment dorm al carrer a la ciutat de Girona.

Però tot i els esforços de les entitats (una feina dura i lenta), el problema de fons persisteix. A Girona encara hi ha gent que passa nits de fam, fred i misèria.