Què tenen en comú la República Popular Democràtica de Corea (el nom no fa la cosa) i l'exmarit de la princesa Estefania de Mònaco? Res, si no fos per Girona, la «Ciutat de Festivals» (marca de la casa), de les cases de l'Onyar, del pont d'Eiffel i de la catedral de la nau gòtica més ampla del món. Resulta que la petita capital que enamora (ho diu la sardana), dels xuixos, del futbol de primera i, més recentment, del circ, és la connexió impossible entre la dictadura de Kim Jon-un (tirania que «manté 120.000 persones recloses arbitràriament en camps penitenciaris per a presos i preses polítics», segons l'informe 2017-2018 d'Amnistia Internacional) i el principat dels Grimaldi (paradís fiscal segons l'OCDE, que aquí no se salva ningú) gràcies al Festival Internacional de Circ Elefant d'Or, celebrat a la Devesa del 22 al 26 de febrer passats.

«Fantàstica nit amb Genís [Matabosch] i Joan [Matabosch], director i organitzador del Festival Internacional de Circ», piulava la matinada del 27 de febrer Alejandro Cao de Benós, delegat especial del Comitè de Relacions Culturals amb Països Estrangers del Govern de la República Popular Democràtica de Corea.

Què hi feia el singular, mediàtic i controvertit ambaixador cultural nord-coreà a la carpa de l'Elefant d'Or? «No hi ha cap relació contractual amb ell, és a dir, no cobra del Festival», responen fonts de l'organització del certamen a Diari de Girona. «El que si que fa -matisen- és ajudar-nos amb les gestions per poder portar el circ [Nacional de Pyongyang] aquí, però des de la seva posició diplomàtica. Ens ajuda que ell [Cao de Benós] sigui d'aquí, perquè facilita les relacions». I el vincle amb la família Grimaldi, d'on surt? Doncs a través de dos dels artistes que van desfilar per la lona de la immensa carpa de la Devesa, el patinadors cubans del Duo Evolution, que són representats per Adans Peres, exmarit d'Estefania de Mònaco - «irresistible, irreversible», cantava en anglès la princesa rebel el 1986-, propietari de la productora Starlight Production & Showbusiness i exconsursant de Gran Hermano VIP. De la presència de Cao de Benós, a l'Ajuntament, que de moment ha destinat 65.000 euros al certamen, no en tenien constància, assenyalen fonts del consistori. Adans Peres, de la seva banda, va coincidir, la nit de l'estrena (22 de febrer), amb l'alcaldessa, Marta Madrenas, a la sala VIP (acrònim anglès de Very Important Person; no calen massa més explicacions).

«Els artistes ja han arribat»

Que Cao de Benós va intercedir per facilitar l'arribada a Espanya dels artistassos del Circ Nacional de Pyongyang en dona fe una foto penjada al seu perfil de Twitter (@DPRK_CAODEBENOS) el 16 de febrer, dies abans que comencés l'espectacle: «els artistes ja han arribat a Barcelona. Ens veiem al Festival del Circ de Girona», deia l'emissari del país comunista on l'any passat, segons Amnistia, «persistien les violacions de drets humans sistemàtiques, generalitzades i greus». El juny de 2016, Cao de Benós es va veure implicat en una causa judicial per haver comprat per Internet dues pistoles detonadores manipulades a una banda organitzada; va ser detingut per la Guàrdia Civil i posteriorment posat en llibertat.

De titulars, aquest diplomàtic en dona sovint: «Corea del Nord té molt d'interès a saber què està passant a Catalunya», afirmava en una entrevista al setmanari El Temps (13/07/2017) en referència al procés català, qüestió sobre la qual es pronuncia amb freqüència a les xarxes socials: «la meva opinió personal és que el sacrificat no és @KRLS [Carles Puigdemont] sinó @junqueras [Oriol Junqueras], que és el que està a la presó assumint les conseqüències que tindrien les seves accions. Tot i que penso diferent, respecto la seva integritat per no abandonar els seus», escrivia el 31 de gener passat. Clar i nord-coreà.

«Covard de gofre»

Uns dies abans, el 23 de desembre, valorava a petició dels seus «seguidors» el resultat de les eleccions del 21-D: «quin avorriment... Puigde[mont], un covard de gofre. Junquer[as], resant i pagant els plats trencats. [Miquel] Iceta ballant com un pingüí. Arrimadas perpetuant la burgesia. La CUP en la seva república habitual i Albiol d'ambaixador a Tegucigalpa [Hondures]». Implacable Cao, que la tardor passada deia que «Catalunya hauria d'aprendre d'Euskadi. Quan la força es concentra en la independència sense ideologia, la derrota és molt probable». Esperit 100% nord-coreà; el mateix que va dur als funambulistes de Pyongyang fins a la victòria final (a Girona).