El PDeCAT va considerar «molt interessant» i «substancial» la informació que el director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), el general Félix Sanz Roldán, va aportar ahir sobre els contactes que els serveis d'informació van mantenir amb l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Sattyconsiderat «cervell» dels atemptats de Barcelona i Cambrils. No obstant això, no va donar per tancat el tema i es reserva l'opció de demanar més explicacions a l'Executiu.
Sanz Roldán va acudir a la Comissió de Despeses Reservades, encarregada de controlar les activitats del CNI, per informar, a porta tancada, als portaveus parlamentaris dels contactes que va tenir l'espionatge espanyol amb l'imam de Ripoll quan va estar empresonat fa més de cinc anys.
El CNI ja va assegurar des del primer moment que es va contactar amb l'imam «seguint els protocols» quan aquest complia el 2014 una condemna a la presó de Castelló per tràfic de drogues, però va recalcar que Es Satty en cap cas va ser un confident. El propi cap dels serveis secrets va ser qui va demanar el passat mes de novembre informar el Congrés sobre l'assumpte, però la compareixença no va arribar fins ahir.
ERC no va poder anar a la reunió
A la cita van acudir, a més de la presidenta del Congrés, Ana Pastor, sis dels set diputats autoritzats pel Ple per conèixer aquest tipus d'informació confidencial: Rafael Hernando (PP), Margarita Robles (PSOE), Irene Montero (Units Podem), Juan Carlos Girauta (Ciudadanos), Aitor Esteban (PNB) i Jordi Xuclà (PDeCAT, Grup Mixt); i només va faltar el d'ERC, Joan Tardà, que no va poder acudir a la reunió per motius personals.
En compliment de la legalitat, cap dels assistents va oferir detalls a la seva sortida sobre el contingut de la compareixença. El representant del PDeCAT, Jordi Xuclà, sí va titllar de «molt interessants» les explicacions de Sanz Roldán, la compareixença de les quals va considerar que era «substancial».
I va apuntar que el seu partit decidirà ara si «utilitza» aquesta informació del CNI per demanar més explicacions al Govern sobre aquests vincles entre els serveis secrets espanyols i l'imam de Ripoll. «Haig de guardar secret, però decidirem si és necessari que altres òrgans o instàncies de la Cambra tinguin coneixement d'aquests fets», va comentar el diputat abans de la reunió.
Sobretot després que la Mesa del Congrés vetés la passada setmana la comissió d'investigació que el PDeCAT i ERC havien demanat per precisament aclarir els contactes del CNI amb l'imam.
Les identificació del 2016 a Salt
D'altra banda, l'Ajuntament de Salttres joves magribins que estaven resant als voltants de la comissaria compartida amb els Mossos i que un d'ells va resultar ser Younes Abouyaaqoub, l'autor de l'atac a la Rambla de Barcelona. Segons l'Ajuntament, els altres dos joves no serien cap dels altres terroristes, tot i que fonts policials van confirmar que serien el germà Houssaine Abouyaaqoub i Mohamed Hichamy, terroristes que van ser abatuts a Cambrils.
La identificació es va fer el 20 de gener de 2016 durant un «control rutinari». La policia local va veure tres joves resant a l'entorn de la comissaria, una zona amb descampats, un camp de futbol i diverses pistes. Els agents els van demanar el DNI, els van identificar i escorcollar un vehicle. La identificació, segons el consistori, «no va generar més recorregut», ja que no estaven fent cap il·legalitat, més enllà de l'estranyesa d'estar resant.
Per la seva part, els Mossos van recordar que no van intervenir i van afegir que forma part del protocol identificar les persones que es troben al perímetre de seguretat realitzant alguna cosa fora del normal. Per tant, la policia local va fer una «identificació rutinària» i, després, van informar als Mossos, van relatar des del consistori. Tot i això, fonts consultades van precisar que les dades no constaven a la base de dades dels Mossos i només van tenir constància de la identificació després dels atacs, quan s'investigava la cèl·lula.
En tot cas, les fonts policials van recalcar que durant la identificació els joves no van tenir cap actitud radical i que, més enllà del fet d'estar resant, amb la informació de tres joves pregant no es podia endevinar que un any i mig després cometrien uns atemptats.
En paral·lel, el grup de PxC va acusar ahir el consistori d'haver «amagat informació» per les identificacions. El Govern, a més del ja explicat, va replicar que la «informació està descontextualitzada en el temps» i s'ha compartit sempre amb els portaveus dels grups municipals «tot allò rellevant» i va lamentar l'ús «interessat» de PxC.
