Una mobilització sense precedents per la igualtat efectiva i real. La ciutat de Girona es va tenyir de color lila, la tonalitat reivindicativa contra les discriminacions de gènere, des de primera hora del matí en la primera vaga de dones Una jornada que es va anar convertint en excepcional i que va revolucionar el normal funcionament de bona part dels serveis públics.
Malgrat el seguiment desigual, que va fer que en la major part del sector privat no se seguís la convocatòria de protestes, els sindicats majoritaris i les convocants de la manifestació van considerar un èxit aquesta diada que pretenia ser pionera.
Van ser protagonistes d'excepció les treballadores dels serveis de neteja. Exemple i símbol d'una jornada que volia demostrar que hi ha dones que malgrat totes les lleis i tots els progressos continuen patint injustícies cada dia. Els serveis de neteja negocien des de 2015 un conveni, que malgrat la recuperació econòmica, no ha servit perquè la patronal faci un gest en la millora de salaris, ni en la recuperació de l'antiguitat. Clamen ara per un «conveni just» i la vaga podria allargar-se. Ahir van rebre l'escalf de prop de dos milers de persones que es van aplegar al llarg d'una manifestació que va recórrer el centre la ciutat de Girona i que, en un ambient festiu, va posar en evidència que hi ha serveis bàsics que els ciutadans senten de tots. En un primer balanç, els sindicats van assegurar que en el sector de la neteja es va fer un seguiment del 100%. La vaga d'aquest sector, però, es tornarà a convocar quatre dies més a l'abril i al maig: en aquest cas, l'objectiu és reprendre les negociacions.
Les dones, però, van començar la jornada impulsades per la nova fornada que puja. Des de primera hora del matí, un grup d'estudiants va tallar l'accés sud de Girona, a l'altura del Mas Gri, fet que va provocar un cert col·lapse que va impedir l'accés als llocs de treball en l'horari habitual a nombrosos empleats dels polígons de l'àrea urbana.
La fusió de tota classe de treballadores es va produir en una innovadora cadena humana. La solidaritat -l'agermanament femení- es flairava a la plaça del Vi. Agafar-se les mans i unir la Universitat de Girona amb l'ajuntament, només amb la idea de defensar els drets comuns de totes. Estudiantes, netejadores, funcionàries municipals, oficinistes, mestres, cambreres, professores universitàries, etc. van exigir acabar la desigualtat de gènere.
Durant la tarda, els sindicats majoritaris van fer valoració de les aturades de dues hores del torn de matí i van qualificar d'èxit aquestes protestes que pretenien escenificar les dues hores de franc que cada dia treballen les dones. Per això, elles exigeixen que la igualtat que fins ara només està plasmada en la legislació sigui real i efectiva. I segueixi avançant.
A partir de dos quarts de set de la tarda, el centre de Girona va començar a col·lapsar-se per enarborar l'última bandera del dia contra les injustícies. La manifestació oficial, convocada per la coordinadora del 8-M que aplegava representants de col·lectius de dones, sindicats, partits polítics i estudiants, va marcar el punt culminant: 8.000 persones van reclamar que la paritat deixi de ser un objectiu per ser una realitat.
Al llarg de la jornada també es van anar sumant actes i municipis. De fet, hi havia 300 manifestacions, convocades en més de 200 localitats d'Espanya, per culminar una jornada de protestes laborals, estudiantils, de cures i consum.
«Si nosaltres ens aturem, s'atura el món». Aquest va ser el lema principal de la vaga feminista del 8 de març, Dia Internacional de les Dones. I si Girona no es va aturar, almenys va quedar desbordada. Revolucionada.
