15 de març de 2018
15.03.2018

El 90% dels municipis gironins acaben l'any amb superàvit

La pràctica totalitat dels ajuntaments gironins presenten balanços positius després d'uns anys obligats a reduir deute. Hisenda els permetrà ara realitzar més inversions amb el superàvit

15.03.2018 | 09:30

A diferència de les grans administracions, les corporacions locals són les que han liderat l'equilibri pressupostari i el sanejament de les arques al conjunt de l'Estat Des de fa anys els ajuntaments presenten superàvit en les liquidacions dels pressupostos, és a dir, el resultat de la diferència entre els ingressos i les despeses.

A les comarques gironines, el 90% dels municipis han presentat resultats positius però, tot i això, no han pogut destinar gran part del superàvit a inversions i han estat obligats sobretot a reduir deute, limitant la seva capacitat per gastar el superàvit encara que la majoria tinguessin comptes sanejats. Ara, arran d'un acord amb Hisenda, el Govern espanyol aprovarà un decret que ampliarà els conceptes pels quals els municipis podran gastar el superàvit, el 2018 i 2019 quan, precisament, hi haurà les eleccions municipals.

Un repàs al llistat de les liquidacions del pressupost dels ajuntaments gironins des del 2012 al 2016 (segons les últimes xifres del ministeri d'Hisenda) mostren que de mitjana el 90% han tingut superàvit en els últims anys. A més, el 60% han presentat resultats positius durant cinc anys seguits.

En concret, dels 221 ajuntaments gironins, 201 van tenir superàvit el 2016 i 18 dèficits (en alguns municipis no hi consten dades). La xifra és similar a la resta d'anualitats (192 municipis amb superàvit i 24 amb dèficit el 2015; 204 i 10 el 2014; 203 i 16 el 2013; i 165 i 54 el 2012 respectivament).

En conjunt, des del 2013 el resultat global és d'uns 100 milions de superàvit dels ajuntaments gironins any rere any: 81,2 milions el 2012; 122,7 el 2013; 112,1 el 2014; 90,1 el 2015 i 102 el 2016.

La llista d'Hisenda permet també comprovar quins són els municipis que han tancat l'any amb més superàvit. Agafant només l'últim any amb dades de tots els municipis, el 2016 Blanes va liderar la llista de superàvit amb 8,4 milions d'euros, seguit per Lloret de Mar (8,2), Figueres (5,9), Sant Feliu de Guíxols (5), Palafrugell (4,6), L'Escala (3,9) o la ciutat de Girona (amb 3,6 milions i que dilluns va presentar el resultat de 2017 (4,7 milions de superàvit).

De fet, la tendència global de les corporacions és d'estabilitat. Amb tot, algun ajuntament pot haver tingut una despesa extraordinària que faci que aquell exercici acabi amb dèficit, sense que sigui l'habitual. És el cas de Platja d'Aro que el 2016 va acabar amb un dèficit de 7,9 milions, però que el 2015 havia tingut un superàvit de 2,5 milions, 4,7 milions el 2014, 6,9 el 2013 i 4,6 el 2012.

De fet, en la liquidació del 2017 que presenten aquesta setmana el superàvit és de 5,4 milions. El dèficit del 2016 es deu a l'expropiació del càmping Pinell pel qual van optar per un préstec de 7,3 milions, una adquisició amb la qual volen treure profit, per exemple amb la venda.

Altres ajuntaments que el 2016 van presentar més dèficit hi ha Portbou (1,2 milions d'euros), Les Planes d'Hostoles (448.410 euros), Torrent (316.650), Mont-ras (210.806), el Far d'Empordà (199.539) o Riudellots (154.721).

Reinvertir els romanents ha estat una de les reivindicacions dels consistoris, obligats des del 2014 a destinar la majoria a reduir deute encara que estiguessin sanejats. Ara, el Govern espanyol aprovarà un decret que ampliarà els capítols en què els podran gastar el superàvit el 2018 i 2019 (quan hi ha eleccions) i que s'afegeixen a les «financerament sostenibles», fins ara les úniques en què podien dedicar part del superàvit (enllumenat, transport públic, qüestions mediambientals...). A partir d'enguany s'hi sumaran inversions per a equipaments socials, culturals i de seguretat ciutadana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema