16 de març de 2018
16.03.2018

L'olotí que discutia amb Stephen Hawking, a Cambridge

Pau Figueras va definir el físic com un home que «mesurava molt bé les paraules»

17.03.2018 | 01:48
L'olotí que discutia amb Stephen Hawking, a Cambridge

El físic olotí Pau Figueras Barnera, de 38 anys, va arribar a Cambridge el 2010 per fer un postdoctorat sobre Forats Negres i Relativitats Generals al Departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica a la Universitat de la ciutat britànica.

En aquells moments havia acabat de resoldre un problema que Stephen Hawking s'havia plantejat amb un estudiant feia uns anys. Aquesta circumstància el va dur a conèixer personalment Stephen Hawking i va discutir amb ell en diferents ocasions. Figueras, que treballa i viu a Cambridge, va explicar la seva experiència amb Stephen Hawking a Jordi Basté en una entrevista a RAC1.

«Un home que mesurava molt bé les paraules», va ser la definició que Pau Figueras va donar del físic anglès, a partir dels contactes que hi va tenir.

Va assenyalar que quan va conèixer Stephen Hawking, el científic ja estava molt deteriorat per l'Esclerosis Lateral Amiotròfica (ELA) i li costava molt comunicar-se, per la qual cosa raonava molt bé el que deia.

Figueras va explicar que Stephen Hawking va fer tres treballs revolucionaris que van suposar un abans i un després en el coneixement humà. El primer va ser fet públic a principis dels setanta i va ser el que va establir la teoria del big bang com a inici de l'univers.

La teoria assegura que l'univers estava en un estat de molta densitat i es va expandir. El segon va ser el fet de descobrir que els forats negres no són negres, sinó que radien i que és possible entendre'ls a través de la mecànica quàntica. Es tracta d'una disciplina de la física que descriu la natura a escales molt petites.

El tercer és l'inici dels treballs per lligar la teoria de la relativitat general amb la mecànica quàntica. La teoria de la relativitat, formulada per Albert Einstein el 1905, va alterar la manera de concebre l'espai, el temps i va alterar la filosofia, perquè va eliminar la possibilitat d'una relació entre l'espai i el temps absoluta.

Figueras va exposar que està convençut que el llegat d'Stephen Hawking tindrà continuïtat, perquè les qüestions plantejades pel físic angles encara no estan resoltes i hi ha molta gent que hi pensa.

Ahir, Figueras va recordar a Diari de Girona l'època quan estudiava a l'Institut Montsacopa d'Olot. Llavors va decidir fer-se físic, perquè li agradaven les matemàtiques i la física i volia saber com funcionava l'univers al nivell més fonamental. Stephen Hawking era com un heroi per a ell. Va llegir el seu llibre Una breu història del temps i el va fascinar. Va dir: «En aquells moments, com a estudiant de secundària, no em podia arribar a imaginar que el coneixeria».

Va explicar que falta molt per poder entendre l'univers. Va dir: «Ens falta molt i fa de mal dir si l'arribarem a entendre mai del tot. En primer lloc, encara no entenem la gravetat quàntica; entendre això era precisament un dels grans objectius de l'Stephen Hawking i, malgrat els esforços, encara queda molt per fer».

El març del 2013, Pau Figueras va ser nomenat ambaixador d'Olot per l'alcalde Josep Maria Corominas. Llavors va escriure al llibre de la ciutat que «No hem de perdre mai la il·lusió d'explorar el desconegut en el nostre llarg camí que suposa l'aventura de la ciència, on la fita final és comprendre l'univers». L'olotí és doctor amb la tesi Aspectes clàssics i quàntics de forats negres en diverses dimensions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema