20 de març de 2018
20.03.2018

Invisibilitat femenina a la presó

Un estudi elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona posa en relleu la dificultat de dur a terme el contacte entre les mares empresonades i els seus fills. El centre penitenciàri figuerenc està entre els cinc centres catalans on hi ha dones

20.03.2018 | 11:51
Els resultats de l´estudi es van presentar ahir al matí.

Les dificultats per dur a terme -en unes condicions mínimament adequades - els contactes amb els seus fills o bé la manca d'unes instal·lacions adequades en comparació amb els homes. Aquestes són alguns dels obstacles als quals s'han d'enfrontar les dones empresonades a Catalunya, les quals representen només un 6,82% de tota la població reclusa.

D'aquesta darrera xifra, el 71% de les condemnades compleix pena per delictes contra la salut pública i el patrimoni. Avui dia, les dones empresonades es reparteixen entre cinc centres penitenciaris diferents: Puig de les Basses, Mas d'Enric, Brians 1, Dones Barcelona i Ponent. Els centres barcelonins són els que alberguen la major part de la població femenina.

Recursos ínfims i precaris

L'Observatori Social i Econòmic de la Justícia de la Càtedra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consell de l'Advocacia Catalana (CICAC), van presentar ahir l'informe: «L'execució de la pena de presó. Peculiaritats de l'execució penal femenina» elaborat per la professora de dret processal de la UAB Carmen Navarro. A causa del reduït nombre que representen en relació amb els homes privats de llibertat, les dones són, en general, invisibles en el sistema penitenciari. Per això els recursos econòmics que es destinen solen ser ínfims i precaris. L'estudi també analitza les condicions en què s'exerceix la maternitat des de les presons, després de realitzar el perfil sociològic i processal-penitenciari de les mares empresonades. En aquest sentit, destaca que més del 78% de les dones privades de llibertat són mares, enfront de un 22% que no ho són.

En mans de l'administració

«El fet de tenir fills, especialment si són menors d'edat, hauria de ser un dels criteris prioritaris a tenir en compte per l'Administració per tal de decidir la destinació final d'una dona en un o d'altre centre penitenciari», atès que la legislació penitenciària estableix que «s'intentarà» que la persona condemnada es trobi el menys allunyada possible del seu entorn social i familiar. Així, s'hauria de «fer possible» un adequat contacte de les persones privades de llibertat amb els seus fills mentre compleixin la condemna».

A més, segons una altra de les conclusions, «es fa necessària la recerca d'alternatives a la presó per a les persones que han delinquit i que tenen, a la vegada, fills a càrrec seu». L'estudi advoca per «la inclusió a la nostra legislació de noves alternatives a l'empresonament que tinguin en compte l'interès superior del menor, com ja ha fet, en bona mesura, el dret comparat». I, mentre no hi hagi cap canvi legislatiu, defensa «potenciar l'estada de les dones amb els seus fills en unitats dependents, és a dir, en pisos tutelats» perquè els menors creixin a prop de la mare o el pare, si fos el cas, però allunyats de les presons.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema