«S'aprova per unanimitat» o «s'aprova per 26 vots a favor i una abstenció» és la frase que acostuma a acompanyar gairebé tots els punts a l'ordre del dia en els plens de la Diputació de Girona. Des de l'inici de l'actual mandat a mitjans 2015 i fins al gener de 2018, al plenari (on s'aproven els acords i té lloc el debat polític obert al públic) són comptades les intervencions dels diputats, no hi ha quasi debat i la mínima fiscalització al govern del PDeCAT prové de l'únic diputat de la CUP, Lluc Salellas.

Per resumir, en aquest període, els grups d'ERC (8 diputats), PSC (3) i Independents de la Selva-IdS (1), mai han votat en contra de les propostes que provenen de les comissions informatives i que defensen els diputats de l'àrea del govern, partit que té la majoria absoluta amb 14 diputats. D'un total de 250 votacions (cops que han hagut d'aixecar el braç per votar), ERC, PSC i IdS se n'han abstingut 10, 6 i 1 vegada i, la resta, a favor. En canvi, la CUP s'ha abstingut un centenar de cops i ha votat «no» a les propostes en una vintena.

L'activitat de la Diputació no és com la d'un Parlament que aprova lleis o un ajuntament que incideix en la vida diària de les persones però té un paper important. S'encarrega sobretot de donar suport als municipis, en especial els petits, gestionant un pressupost que ronda els 133 milions d'euros (exercici 2018), sumant l'ens i els seus organismes dependents. Convenis, subvencions, projectes en carreteres provincials... són algunes de les qüestions que passen pel plenari i que s'han de votar.

El ple ordinari se celebra el dimarts de la penúltima setmana de cada mes, a les 12 del migdia. Comença amb la lectura de l'esborrany de l'acta anterior i amb la lectura dels decrets aprovats. Aquí, Salellas acostuma a incidir en alguns dels decrets aprovats, sobretot si són de subvencions directes. A continuació es passa a ratificar les resolucions que ho requereixin (si n'hi ha) i, a continuació, arriba el punt de la informació de la Presidència, on Pere Vila dona compte de la seva activitat durant el mes. Llavors s'entra al gran bloc, amb els assumptes procedents de comissions informatives, desglossada per àrees.

Des del setembre de 2015 (primer ple ordinari del mandat) al gener de 2018 -última acta publicada- en aquest bloc hi ha hagut unes 250 votacions, és a dir, les vegades que els diputats han hagut d'aixecar el braç (alguns punts de la mateixa temàtica s'acostumen a votar conjuntament). Segons es pot consultar punt per punt en les en les actes publicades al web de la Diputació, el PDeCAT -lògicament- sempre ha votat «sí». ERC s'ha abstingut una desena de vegades però mai ha votat «no». Igual que el PSC, que s'ha abstingut unes sis vegades i la resta a favor; i IdS, que només s'ha abstingut en una ocasió i la resta «sí».

La CUP ha votat a favor 131 vegades, s'ha abstingut en un centenar i ha votat «no» disset vegades, normalment relacionades amb el pressupost de la corporació.

Passat aquest bloc, s'arriba a les mocions presentades pels grups. En aquest temps, se n'han presentat una seixantena, de les quals 23 han estat conjuntes de tots els grups i s'han aprovat per unanimitat. El PDeCAT n'ha presentat dues en solitari (aprovades per unanimitat), ERC vuit (4 per unanimitat i dues amb abstenció de la CUP, una amb abstenció del PSC i una altra amb «no» dels socialistes»), mentre la CUP n'ha presentat una quinzena (dues s'han rebutjat , nou s'han aprovat per unanimitat i la resta han tirat endavant tot i que amb abstencions o el «no» d'algun grup).

També hi ha hagut dues mocions presentades pel PDeCAT, ERC, IdS i CUP (aprovades per unanimitat), una del PDeCAT, ERC, PSC i IdS també aprovada per unanimitat i una moció presentada per tota l'oposició rebutjada amb el «no» del PDeCAT.

Acabades les mocions, arriba el torn de precs i preguntes per als diputats. La CUP sempre té per costum preguntar alguna qüestió i, puntualment, també ho fan diputats d'altres grups de l'oposició. Tot plegat fa que els plens durin, de mitjana, 1 hora i 40 minuts.