L'Ajuntament d'Olot es prepara per enfrontar-se a una altra plaga de l'eruga defoliadora del boix de cara a l'estiu. L'any passat les erugues van acabar amb una bona quantitat de les rengleres de boixos ornamentals que fan separació en els jardins públics. També es van convertir en un malson per als propietaris de jardins privats que feien servir els boixos per fer barana o marcar separacions.

El regidor de Medi Ambient, Josep Gelis (PDeCAT), en el darrer ple, va explicar que un equip de treball ultima les accions previstes perquè la plaga no es repeteixi. Va anunciar que en els pròxims dies els tècnics de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Olot presentaran el sistema que ha d'evitar una situació com la de l'estiu del 2017, quan van haver de repartir informació entre els particulars que es trobaven amb grans quantitats d'erugues que es menjaven les fulles dels boixos. Els boixos atacats per l'eruga quedaven d'un color marró fosc similar al que poden tenir després d'un incendi. De fet, encara ara hi ha trams de barreres de boixos en els quals són visibles els efectes de la plaga de l'eruga del boix de l'estiu del 2017.

Les afirmacions de Josep Gelis sobre la previsió d'accions contra l'eruga del boix van sorgir arran de la pregunta del portaveu d'Olot en Comú, Xavier Garcia. «A mitjans d'agost, tant a Olot com a la comarca es va produir una plaga de defloració massiva dels boixos i no es va tractar de la manera correcta», va dir Garcia. Després va preguntar: «S'ha fet una previsió perquè no torni a passar el mateix que ens vam trobar l'any passat?».

L'estiu passat, els ajuntaments de la Garrotxa van proporcionar insecticida a les persones que tenien els jardins afectats per l'eruga. Alguns, com els de Besalú, ja tenien experiència, però d'altres van haver de recórrer al Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa. Segons els experts, la causa de la multiplicació de l'eruga d'origen xinès és que no té depredadors naturals. No hi ha ocells que se les mengin. L'únic animal que se les menja és la vespa asiàtica. A la Garrotxa va ser detectada per primera vegada a Besalú i des de llavors cada estiu ha ampliat la seva àrea d'acció.