La cita amb l’acte titulat La mona per als que no tenen padrins ha omplert la plaça Major d’Olot, com si es tractes d’una de les grans celebracions anuals que s’hi fan. Per exemple les ballades dels gegants.Enguany era la desena edició per això el pastisser, Lluís Riera, ha agrait la fidelitat dels assistents, n’hi havia més que mai. Ha recordat les mones anteriors: el santo negro, la mona amb paraigües, el fons marí, el cavall de Troia, el llop i els xais, la tortuga, el gegant d’Olot i el joc d’ous.

El fillol del pastisser, en Grau, ha trencat el moai de xocolata i centenars de nens i nenes han pogut recollir-ne un tros i fer efectiva la tradició. És a dir, se’l’han menjat.Olot i els moais tenen una relació important, perquè Olot i la ciutat de l’illa de Pasqua, Hanga Roa, estan agermanades. Des del 1985, la capital de la Garrotxa llueix un moai petit a la plaça de l’illa de Pasqua, al costat del passeig de Barcelona. A l’estiu, la plaça amb el moai han estat escenari de ballades tradicionals dels habitants de la illa.

Des d’ahir, el moai de Lluís Riera forma part dels actes de germanor entre Hanga Roia i Olot.

La xocolata ahir va fer el paper de vermut, perquè després de la mona ha vingut un dinar vegà. És a dir, un àpat sense aliments d’origen animal. No solament carn, sinó qualsevol cosa que tingui relació amb un animal. Per exemple, ous o llet. A la tarda, han fet un taller de mandales. Són representacions espirituals de tradició asiàtica.