03 de abril de 2018
03.04.2018

Les persones amb un trastorn mental s'esforcen més per contribuir al bé comú

Un projecte de la Universitat de Barcelona i les entitats dedicades a la salut mental desenvolupat en part a Girona determina que tenen més sentiment de col·lectivitat i poden col·laborar de forma decisiva en el model d'atenció comunitària

03.04.2018 | 10:57
Una de les sessions per a la recerca «Jocs X la Salut Mental».

Les persones amb trastorn mental s'esforcen més per contribuir al benestar comú i tenen més sentiment de col·lectivitat, per la qual cosa que poden tenir un paper clau en el model d'atenció comunitària. Aquesta és la principal conclusió de la recerca «Jocs x la Salut Mental», un projecte de ciència ciutadana desenvolupat en part a Girona que analitza les interaccions entre persones amb problemes de salut mental, familiars i cuidadors d'una manera participada, i que vol aportar nou coneixement sobre el model d'atenció comunitària en salut mental.

El treball l'han dut a terme el Grup de Recerca OpenSystems de la Universitat de Barcelona i la Federació Salut Mental Catalunya, en col·laboració amb la Universitat Rovira Virgili, la Universitat Carlos III de Madrid i Abacus.

La recerca, els resultats de la qual s'han publicat en un article a Scientific Reports, s'ha dut a terme mitjançant uns jocs digitals en què van participar 270 individus que conformen l'ecosistema d'atenció i cura en salut mental.

Així, sis de cada deu participants ho feien en primera persona, però també hi havia cuidadors, tant professionals com no professionals (25,6%), i altres, com ara amics o familiars (11,9%). Per completar la recerca es van fer quaranta-cinc sessions en quatre ciutats de Catalunya -a més de Girona, a Lleida, Valls i Sabadell- entre el 2016 i el 2017.

Més sentiment de col·lectivitat


Els principals resultats dels jocs revelen que les persones amb trastorn mental fan l'esforç més gran per contribuir al benestar comú, però també són les més exposades i vulnerables. Les seves decisions en els jocs revelen confiança, reciprocitat, cooperació i sentiment de col·lectivitat.

Josep Perelló, investigador de la UB i director de la recerca, detalla que «aquest col·lectiu és el que ha fet més esforços per assolir l'objectiu col·lectiu, i marca així un paper destacat per al bon funcionament de l'ecosistema». «La major predisposició a contribuir en una acció col·lectiva es pot veure com una manera de reclamar el seu lloc en la comunitat», indica.

Els participants amb trastorn mental també posaven a prova la seva vulnerabilitat, que es tradueix en un 5% menys de guany final. Les desigualtats poden emergir entre els diversos actors en termes d'actitud, capacitat i accions estratègiques i cal gestionar-les adequadament, assenyalen els responsables de l'estudi.

D'altra banda, quasi vuit de cada deu cuidadors professionals i no professionals van actuar de manera cooperativa, i en el 65% dels casos esperaven que el mateix company també cooperaria.

En aquest sentit, Perelló afegeix que «el grau elevat de cooperació i optimisme dels cuidadors és fonamental: consolida el seu rol essencial en el model comunitari d'atenció en salut mental».

«Els resultats constitueixen un punt de partida i un cas d'èxit per discutir propostes concretes orientades a promoure la inserció social de les persones amb problemes de salut mental, incrementar els serveis comunitaris i impulsar polítiques actives de promoció de la salut mental i de prevenció de l'exclusió», diu Xavier Trabado, vocal de la Federació Salut Mental Catalunya i un dels familiars que han participat en la recerca.

Per a la Federació Salut Mental Catalunya, que integren entre d'altres entitats com l'Associació Família i Salut Mental de Girona i comarques o El Paraigua d'Olot, recerques d'aquest tipus reforcen la idea que la recuperació en salut mental depèn de la interacció de molts factors, i de la cohesió en les relacions entre els diferents actors de l'ecosistema format per les persones amb problemes de salut mental, familiars i cuidadors, ja siguin professionals o no.

Així mateix, la recerca suggereix que «l'acompanyament i la promoció de l'apoderament té un impacte molt positiu, perquè les persones amb problemes de salut mental han demostrat que són les que més cooperen per contribuir al benestar col·lectiu. Aquesta característica reforça la idea que els models d'atenció comunitària poden marcar una diferència en el procés de benestar i recuperació», apunta Trabado.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema