Sis mil ocells aquàtics han hivernat aquest any al riu Ter. És la xifra que ha donat el cens que s'ha portat al riu al seu pas per les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà.

El Centre d´Estudis dels Rius Mediterranis (associat al Museu del Ter i a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya) i des del Consorci del Ter s´han sumat les dades dels diferents censos territorials, fet que ha permès novament comptar amb les xifres totals dels ocells hivernants al riu Ter.

El nombre total d´anàtides ha estat al voltant dels 2.000 exemplars, la gran majoria dels quals ànecs collverds, dels quals prop d´una meitat eren presents a la comarca d´Osona i l´altra meitat al Gironès; la resta eren presents sobretot al tram baix del Ter, ja a la plana empordanesa.

Com a anècdota, expliquen des del Consorci del Ter, es varen observar també alguns xarxets a Osona i Gironès, xiuladors a Girona, cullerots i un xibec al Baix Ter, i un oca del Nil al Gironès. Altres ocells capbussadors observats han estat el cabusset, observat al llarg de tot el riu, especialment als trams d´aigües calmades i els corbs marins.

"Pel que fa als corbs marins grossos, han estat presents en bon nombre al llarg de riu, on formen jóques, on s´apleguen als capvespres, fet que en permet un recompte més exacte", han informat. El total ha estat superior als 700 exemplars, gran part dels quals s´han comptabilitzat a Osona, mentre uns 190 exemplars eren presents a la part dels embassaments corresponent a la comarca de La Selva, i els altres 140 individus al sector del curs baix del riu.

Pel que fa als ardeids, el gruix ha estat a la comarca del Gironès, amb prop de 600 exemplars, mentre Osona ha acollit 61 exemplars i el Ripollès 15, la majoria d´ells bernats pescaires.

Els esplugabous, un total de 524, han estat presents al Gironès de forma majoritària, mentre el martinet blanc i el bernat pescaire han estat més repartits al llarg del curs del riu. L´agró blanc, una espècie molt escassa anys enrere, segueix augmentant les seves xifres, i la comarca d´Osona ha acollit una xifra elevada, amb un total de 10 exemplars. Cal afegir també l´observació d´un capó reial al Gironès, una espècie molt escassa a la comarca, així com 4 cigonyes a Osona.

1200 exemplars de gavines

Pel que fa a les gavines, cal destacar els 1.200 exemplars de gavià argentat presents a Osona, per uns 500 al Gironès, on també hi han hivernat una quarantena de gavines vulgars. El gavià fosc, per contra, ha estat escàs, amb només 2 exemplars al Gironès i 10 a Osona. Cal destacar l´observació d´un exemplar de gavineta de tres dits a Osona.

Pel que fa als limícoles, només uns pocs exemplars s´han recomptat durant el cens, atès que el riu és un hàbitat poc idoni per a la majoria d´espècies d´aquest grup; hi destaquen, però, un total de 28 xivitones i 30 xivites, amb la presència testimonial d´alguns becadells, becadells sords, becades i fredelugues, a més d´alguns territs i corriols a la Gola del Ter.

El mateix succeeix amb els ràl·lids, on els més de 200 exemplars de polla d´aigua tenen un marcat protagonisme, especialment al curs baix del riu, com també succeeix amb 80 exemplars de fotja i 9 exemplars de rascló.

Uns seixanta rapinyaires

Des del Consorci han explicat que el cens ha aprofitat també l´esforç de molts observadors sortint a camp, per fer un recompte dels rapinyaires, els quals han estat molt disseminats al llarg del curs del riu; hi destaquen una seixantena d´exemplars, entre els quals s´hi ha observat l´aligot comú, el xoriguer, l´esparver comú, l´astor, el falcó pelegrí, o fins i tot dos exemplars de voltor a Osona.

Finalment, també s´han comptabilitzat altres ocells de mida petita, vinculats al medi, com són el blauet (15 exemplars, majoritàriament al curs baix) i la merla d´aigua (50 exemplars, majoritàriament al curs alt), entre d´altres com el teixidor, la cuereta torrentera, etc.

Hi ha prop d´un centenar de voluntaris de les cinc comarques esmentades, entre els quals, a més del Centre d´Estudis dels Rius Mediterranis i el Consorci del Ter, hi han contribuït el GEDENA-Ripollès (Ripollès), el Grup d´Anellament de Calldetenes-Osona i el Grup de Naturalistes d´Osona (Institució Catalana d´Història Natural - Institut d´Estudis Catalans)