Els jutges i fiscals de l'Audiència de Girona es van sumar ahir al matí a la concentració d'aquests dos col·lectius en l'àmbit català per fer públiques les seves reivindicacions laborals i professionals. La magistrada del Jutjat de Primera Instància número 2, Olga Bautista, va ser l'encarregada de llegir el manifest, en el que consideren un intent de «dignificar la professió» i mostrar a la ciutadania que «no és una qüestió interna, sinó que repercuteix directament en la societat, que són els principals perjudicats i que han de poder tenir una justícia digna».

«Si no podem disposar dels mitjans necessaris per dur a terme la nostra feina, no podrem tenir la justícia en majúscules que hauríem de tenir», va afegir. Bautista també va assegurar que «ha arribat un moment en què creiem que les vies de diàleg estan una mica esgotades i pensem que és necessari visibilitzar-nos». És per aquest motiu que les associacions donen suport al calendari previst de mobilitzacions «si no hi ha avenços en la negociació».

El proper 14 d'abril està prevista una concentració a Madrid, i a partir d'aleshores es farà una aturada parcial d'una hora, de 12 a 1, cada dijous durant un mes sencer. Si les negociacions no es tiren endavant durant aquest període, tampoc es descarta una possible vaga que podria tenir lloc el 22 de maig.

Més independència i mitjans

El 16 de juny de 2017 les quatre associacions judicials van subscriure un manifest amb «14 propostes per a la millora de la Justícia», al qual es van adherir més de 3.500 jutges i les tres associacions de fiscals. Aquestes, per la seva banda, reclamen la derogació del sistema de terminis màxims d'instrucció, la paralització de la implantació de la justícia digital, l'atribució a la Fiscalia General de l'Estat de la formació dels fiscals, la fixació de les càrregues de treball i la independència del ministeri fiscal i la seva autonomia pressupostària.

Les propostes de les associacions judicials comprenien, per la seva banda, des del reforç de la independència judicial, la modernització de l'Administració de Justícia i les condicions professionals dels membres de la carrera judicial. Unes són clarament competència de les Corts Generals, altres de l'Executiu i la resta, del Consell General del Poder Judicial.

Segons les associacions, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) «ha fet cas omís a la proposta sobre nomenaments judicials, d'acord amb criteris de mèrit, capacitat, igualtat de gènere i transparència» i segueix «sense complir amb la seva obligació legal de fixar les càrregues de treball, com li recorda la recent sentència de la Sala del Social de l'Audiència Nacional». Així, volen que es convoquin 300 places de jutge anuals en els quatre anys vinents, per reduir la càrrega de treball, ja que Espanya té una de les taxes de litigiositat més altes d'Europa i una de les ràtios de jutge per habitant més baixes. Pel que fa a la independència judicial, volen que els jutges tornin a elegir 12 dels 20 membres del CGPJ per elecció directa, secreta i en llistes obertes.