Els infants nascuts a finals d'any estan més diagnosticats i prenen més medicació per tractar el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat, el TDAH, que no pas els nascuts en els primers mesos. És una de les conclusions de d'un estudi realitzat per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) sobre les desigualtats socials i la salut en la població infantil i que recull la variabilitat en el diagnòstic i la medicalització en infants segons la data de naixement, la renda de les famílies o el lloc on viuen.

Així, segons l'estudi, un 0,9% de les nenes nascudes al gener estan diagnosticades de TDAH, mentre que en el cas de les nascudes al desembre, puja fins als 1,7%. Entre les nens també es perceben aquestes diferències segons l'època del naixement: un 2,7% del nascuts al gener estan diagnosticats per TDAH, mentre que a finals d'any, la proporció arriba als 4,4.

La tendència es repeteix en el cas de la medicació. ja que mentre un 0,7% de les nenes nascudes al gener són consumidores de fàrmacs per TDAH, la proporció puja fins a l'1,3% de les nascudes al tram final de l´any. I també en els nens, on la diferència va del 2,2% dels infants de primers d'any que consumeixen fàrmacs al 3,4 dels nascuts en el darrer trimestre.

La responsable de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Anna García-Altes, explicava en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies que la diferència de diagnòstic i tractament en funció del mes de l'any en què ha nascut l'infant respon a una qüestió de maduresa del nen o la nena.

L'informe parteix de les dades de l'any 2015 recollides pel Departament de Salut sobre tots els infants i joves que van utilitzar el sistema de salut català, i també conclou que el percentatge de menors de 15 anys que prenen fàrmacs ha crescut en els darres anys, sobretot en nens d'entre 10 i 14 anys, un grup d'edat que ha passat de tenir un 2,6% de consumidors d'aquest tipus de medicaments el 2006 a un 4,7% el 2015.

L´estudi de Salut també corrobora com el nivell socioeconòmic de les famílies dels infants també incideix en el consum de medicaments per TDAH. Els infants de famílies amb rendes més baixes que cursen educació primària estan més medicalitzats que els de les rendes més altes, una tendència que s'inverteix quan arriben a secundària i a l'ensenyament postobligatori.

García-Altés creu que aquesta situació es dona per una preocupació creixent dels pares amb rendes altes pels resultats acadèmics i el rendiment escolar dels fills que augmenta a mesura que es passa de curs.

Les diferències també es repeteixen per àrea geogràfica en funció de la renda de les famílies. En el cas de Girona, el Gironès i el Pla de l'Estany, la Selva Marítima o el Baix Empordà se situen entre les zones de Catalunya amb un menor percentatge de població de 6 a 17 anys consumidora de fàrmacs pel TDAH, però les xifres pugen a l'Alt Empordà.

Segons les dades de la Central de Resultats de l'AQuAS del 2015, Girona és la regió sanitària amb un percentatge més baix de consumidors: un 1,7% dels gironins d'aquesta edat pren fàrmacs pel TDAH, amb xifres que oscil·len de l'1% a les àrees bàsiques de salut de Lloret de Mar o la Bisbal al 3,6% de Peralada o el 4% de Vilafant.

En general, diu l'estudi, l'àmbit de la salut mental és el que evidencia més diferències entre els infants segons la renda, i posa de manifest que la proporció de criatures de les rendes més baixes atesos en centres de salut mental es pot multiplicar per quatre o per cinc, segons si són nenes o nens, respcte els de les més altes.

També en el consum de psicofàrmacs, que consumeixen gairebé el triple d'infants de rendes baixes respecte els de rendes altes. Mentre que el 6,3% dels nens fills de famílies amb el subsidi d'atur esgotat o que cobren la Renda Mínima d'Inserció consumeixen psicofàrmacs, només ho fan l'1,8% dels fills amb progenitors de rendes més altes.

El mateix passa amb la taxa d'hospitalització psiquiàtrica, que es duplica en les nenes i es multiplica gairebé per set en els nens.