Hortalisses, cereals o fruites cultivades «sense adobs ni pesticides de síntesi química (fungicides, insecticides o herbicides)»; vaques, cabres o porcs amb destí final a l'escorxador, engreixats en prats i alimentats amb productes de qualitat i que han tingut «unes condicions de vida digna». Són exemples que encaixen en la certificació ecològica, que a Catalunya expedeix el Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE), una corporació de dret públic tutelada per la Generalitat que acaba de presentar el balanç de l'exercici passat (2017). Segons les dades del CCPAE, Girona, només superada per Lleida, és la segona província catalana en superfície dedicada a la producció ecològica, amb 41.393 hectàrees.

Creixement del 16%

Això vol dir que en el període 2007-2017 l'extensió que ocupen els cultius i les granges avalades amb el segell «eco»(onze anys enrere les explotacions que es dedicaven a aquest tipus de producció abarcaven només 9.190 hectàrees). Respecte a l'any 2000, i sempre segons la sèrie històrica elaborada pel CCPAE, la superfície s'ha multiplicat per vint; aleshores l'extensió dedicada a la producció ecològica era gairebé residual: 2.058 hectàrees. Si la comparació es fa amb l'exercici 2016, el creixement relatiu se situa en el 17% (aquell any les hectàrees destinades a la producció ecològica eren 35.355, segons el Consell).

A la cua en operadors

Pel que fa al nombre d'operadors (concepte que agrupa productors, elaboradors, importadors i comercialitzadors), la província de Girona va tancar el 2017 a la cua de Catalunya, amb 430; lidera aquest rànquing Barcelona, amb 1.318 operadors, seguida de Lleida, amb 945, i de Tarragona, amb 850. Això no obstant, en aquest àmbit Girona va ser la província que va registrar un creixement més intens en termes relatius: un 11,6% respecte al 2016 (45 operadors més). Lleida, amb un increment del 10,6% (95 nous operadors) se situa en la segona posició; Tarragona (+9,5% i 74 nous operadors), en la tercera, i Barcelona (+7,7%; 95 noves empreses), en la quarta, aflora la darrera estadística del Consell Català de Producció Agrària Ecològica.

Mercat intern

El destí principal dels productes ecològics made in Catalunya és el mercat intern: allà van a parar prop de la meitat de les vendes, la prova que «hi ha un consum que cada vegada creix més i una demanda que cada cop vol comprar més productes ecològics», assenyala el president del CCPAE, Daniel Vall, en declaracions a l'agència ACN. El 2016, les últimes dades disponibles, a Catalunya es van vendre productes ecològics per valor de 184,435 milions d'euros (44% del total); el segon mercat en importància va ser la Unió Europea, on la facturació del sector es va enfilar fins als 104,63 milions d'euros (25%); la resta d'Espanya s'erigeix en la tercera destinació, amb 76,47 milions d'euros venuts el 2016 (19% de la facturació total) i els països de fora de la UE, en la quarta, amb 51,4 milions (12%).

Líder en ous ecològics

En nombre d'explotacions, Girona és, amb diferència, líder en la producció d'ous ecològics: hi ha 28 granges que operen amb el segell del CCPAE, onze més que a Barcelona (17), vint més que a Lleida (8) i 24 més que a Tarragona (4). Dedicades a la cria de caps de vaquí de carn a la província hi ha 149 granges; només a Lleida n'operen més (250). Girona també ocupa la segona posició del rànquing català en el sector equí, amb 35 explotacions en funcionament (Lleida torna a situar-se al capdavant, amb 51 empreses). En conjunt, els operadors ecològics catalans van facturar gairebé 417 milions d'euros el 2016; l'any 2007 les vendes agregades van representar 53 milions l'euros (l'increment en aquest intèrval de 10 anys adquireix proporcions astronòmiques: +686%).

Prats, pastures i boscos

En aquest context, Vall precisa que dues terceres parts de la superfície ecològica són prats, pastures i farratges i boscos per alimentar el bestiar. De la superfície agrícola destinada als cultius ecològics, gairebé el 40% es dedica a la vinya; a Girona només hi ha 330 hectàrees conreades.