13 de abril de 2018
13.04.2018

Bussos extreuen una espècie de cloïssa invasora de l'Estany de Banyoles

Durant dues setmanes es dragaran fangs i sorres del fons de la Caseta de Fusta per erradicar la petxina, detectada el 2016

16.04.2018 | 07:09
Un dels bussos que ahir treballaven en el dragatge de les cloïsses a l´Estany.

Dos bussos i quatre tècnics treballen aquests dies a la zona de la Caseta de Fusta de l'Estany de Banyoles per extreure una espècie de cloïssa invasora mitjançant un sistema d'aspiració del subsòl i filtratge de l'aigua. Es tracta de la Corbicula fluminae, coneguda com a cloïssa asiàtica, amb una gran capacitat de reproducció i colonització dels espais.

L'estiu del 2016 es va tenir coneixement de la seva presència a l'Estany de Banyoles. Va ser un fet casual. Els descobridors van ser uns nens que es banyaven a la zona de la Caseta de Fusta i agafaven sorres del fons. En veure les petxines, algú en va fer fotografies i les imatges van arribar a les mans del Consorci de l'Estany, que en aquell moment estava en ple projecte Life Potamo Fauna, un programa de conservació amb fons europeus. Experts en la matèria van alertar que es tractava de la Corbicula fluminae, més coneguda com a cloïssa asiàtica, el que representava una greu amenaça.

Aquesta petxina és una espècie invasora amb gran capacitat de reproducció per ser hermafrodita. Té una taxa de fecunditat d'entre 68.000 i 100.000 larves per any i pot arribar a una densitat d'uns 10.000 individus per metre quadrat. El seu cicle de vida és d'un any i mig, i fins a set; els exemplars localitzats a la Caseta de Fusta tenien uns 3 anys. A llocs com als Estats Units s'han convertit en un problema econòmic i ecològic, i s'han fet intents per eradicar-la.

El Consorci de l'Estany ha agafat algunes d'aquestes pràctiques experimentals i les ha implantat per eliminar l'espècie. En una primera fase, l'octubre del 2016, es va cobrir el fons de la zona amb plàstics per matar els exemplars de cloïsses. El sistema es va deixar fins a l'abril del 2017 i va permetre eliminar un 60% de la població.

Ara s'ha iniciat una segona fase mitjançant el sistema d'extracció. Durant dues setmanes, s'aspiraran les sorres i fangs del fons –fins a uns 15 centímetres de gruix de sediment– amb l'ajut de dos submarinistes formats que treballen fins a 2 metres de profunditat i a uns 12 graus de temperatura de l'aigua. Els bussos treballen amb una mànega connectada a un equip de bombeig que impulsa el material aspirat fins a uns contenidors on s'acumula l'aigua i es decanten els sediments.

Les microlarves de la cloïssa poden estar en suspensió i això obliga a tractar l'aigua amb una solució de clor per després abocar-la al clavegueram. «Esperem haver arribat a temps i haver evitat mals majors», va afirmar el director del consorci, Jordi Bosch.

L'espai on es va trobar la cloïssa asiàtica està «molt acotada» a la Caseta de Fusta, en una zona d'uns 1.500 metres quadrats amb sorres. Bosch va explicar que està «confinada» gràcies a la presència d'algues frondoses i fangs que han evitat la seva propagació. Les corrents d'aigua de baixa intensitat de l'estany també han ajudat.

Una dada rellevant és que no s'ha detectat en cap altre punt de l'estany. Per tot plegat, els tècnics creuen que es tracta d'una fase inicial de colonització i que es pot erradicar. L'actuació costa 24.000 euros i ha tingut la col·laboració de la Diputació i la Generalitat.

Es desconeix com hauria arribat aquesta petxina. Una de les hipòtesis és que algun banyista podria haver entrat a l'aigua material infectat amb larves, que després s'han reproduït.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema