El president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, parla de les pautes a seguir en matèria judicial a les comarques de Girona. Descongestionar els jutjats, avançar en la digitalització o bé solucionar la poca estabilitat dels jutges són alguns dels problemes que han d'encarar les administracions de Justícia de la província.
Quins són els reptes de l'Audiència de Girona per al 2018?
Estem consolidant tota la transformació del sistema operatiu. S'està passant del paper al digital i ja s'ha començat per les primeres instàncies de la capital i pels jutjats de Figueres. També està creat el nou jutjat de primera instància que havia d'haver entrat en funcionament aquest 2018. Estarà dedicat principalment a Família i serà de facto un Família 2 perquè el jutjat de Família d'aquí està molt carregat. Té una taxa de congestió molt elevada, els temes que porta són molt sensibles i l'espera és llarga. Ens hem trobat amb la sorpresa que el Departament de Justícia ha dit que no es posarà en funcionament fins a meitat del 2019 perquè volen posar el nou jutjat al costat del jutjat de Família que ja existeix (a l'edifici que està al costat de Correus). Això comporta que l'edifici de Mercantil ha de venir al Palau de Justícia i aquesta migració de paperassa, l'adequació del jutjat aquí, el de Família allà, la creació de les plantilles... tot això porta un temps. Espero que un any pugui ser una realitat. Hi ha un altre repte pendent: un edifici judicial nou per a Santa Coloma de Farners. Els jutjats estan en una situació caòtica i als baixos hi ha el jutjat que té les competències de violència de gènere. Les instal·lacions no són adients per a les víctimes. Es troben allà mateix amb els acusats, si hi ha nens petits que acompanyen les mares no hi ha manera de trobar-los un lloc mentre esperen... tot això no està solucionat.
I, mirant cap enrere, quin ha estat el balanç del 2017? Estan contents de com ha anat tot?
En general bé, tampoc hi havia gaires coses en pausa. La creació del jutjat nou es va fer i també la posada en funcionament de les noves oficines judicials de Blanes, Ripoll, Olot o Puigcerdà. Es va fer el nomenament de determinats funcionaris interins en algunes jurisdiccions i partits judicials. Per exemple, l'augment de plantilla al jutjat de Puigcerdà -que compta amb 10 funcionaris- era una de les aspiracions que s'han fet realitat. No estem malament. Mai s'aconsegueix tot al 100% però no és per queixar-se de la situació.
El nivell de saturació d'alguns jutjats continua com un dels principals problemes?
La saturació més gran que tenim, provocada per l'explosió de demandes amb contractes bancaris -les clàusules sòl-, és al jutjat de primera instància número 3 de Girona. Tenint en compte que aquest jutjat està dedicat exclusivament a aquest tipus d'assumptes, fa créixer la resta de jutjats, els números 1, 2, 4 i 5. El quatre porta el registre civil i aquest també té una quantitat de càrrega important perquè el partit judicial de Girona també comprèn Salt i, amb tots els components d'estrangeria, fa que el volum sigui elevat. Els jutjats de primera instància de Girona estan molt per sobre del que fixa el Consell General per a aquests assumptes. La situació del jutjat número 3 repercuteix també en la secció primera de l'Audiència perquè, en ser la Mercantil, tots els recursos d'apel·lació venen i vindran aquí. Els jutjats més saturats -que sempre ho han estat- són els de família. La situació encara ve més agreujada per la gran mobilitat de personal judicial que hi ha. A la província han pres possessió un seguit de jutges nous aquesta mateixa setmana, però en un any hauran marxat. Tenint en compte que fan un mes de vacances, que es posen malalts o que disposen de permisos, el treball efectiu d'un jutge pot ser d'uns vuit mesos i en aquest temps tampoc és que tingui temps de massa coses. Això repercuteix en la saturació, perquè si el motor principal del jutjat no funciona, la resta de la màquina queda aturada.
Fa poc es va fer una protesta per part de jutges i fiscals per demanar més plantilla i més i millors mitjans materials, també aquí a Girona.
Aquesta reivindicació es va fer a tot l'Estat. Estem en un moment on Justícia està patint una càrrega de treball molt gran perquè s'està judicialitzant tot. La classe política s'està acostumant que qualsevol discrepància que surt es resolgui als jutjats. Tenim una estructura gairebé del segle passat, que s'està modernitzant, però suposa un procés lent que requereix una gran inversió. Catalunya és una de les comunitats autonòmiques que té una feina més feixuga. Els interessos econòmics, la frontera -on cada dia està entrant droga en quantitats importants-, o el turisme low cost en alguns punts de la costa. Tampoc està assolit el tema del compliment de destí en funció del lloc de treball, on Girona continua estant al cul de sac. Cobres menys per fer més feina, quan hi ha llocs on passa tot el contrari. Si no tens cap tipus d'arrelament, acabes marxant. Són totes aquestes qüestions que el govern no acaba de solucionar i que afecten el funcionament de la justícia. A darrere de cada expedient hi ha una persona que demana que es faci justícia. A Catalunya també tenim un elevat nombre d'interins que treballen als jutjats, a Girona n'hi ha un 60%. Portem esperant la nova borsa molt de temps. S'agafen persones que potser no han treballat mai en aquesta administració i que desconeixen aquest món.
Aquesta judicialització excessiva de tot, és real, doncs?
No ha passat sempre, ha sorgit més arran dels casos de corrupció. Les lluites entre partits polítics s'acaben portant al terreny judicial no tant per l'afany que es faci justícia sinó per veure si contenim l'adversari i li restem credibilitat.
Què es pot fer amb la lentitud dels processos? Hi ha alguna manera d'arreglar-ho?
La lentitud té diverses causes, i una d'elles pot ser la complexitat del cas. No és el mateix un noi que han enxampat amb una paperina que una querella d'Hisenda contra una empresa que ha comès falsejats durant 10 anys. A vegades sí que depèn del jutge, però el retard en la gran majoria dels supòsits és un tema estructural.
Vosaltres aneu de la mà del Departament de Justícia de la Generalitat. Es nota que no hi ha govern?
Molt, està tot molt alentit. Com que no hi ha govern, estem notant des del mes de setembre que l'activitat és pràcticament nul·la. A l'hora d'abonar alguna actuació puntual, a l'hora de fer nomenaments de funcionaris interins... es nota en les qüestions del dia a dia, com a conseqüència de la situació.
A vegades sembla que arran dels darrers successos polítics ha crescut l'interès per la justícia, és realment així?
És veritat. Sembla que tothom sigui advocat, que tothom sàpiga de dret... ja es va començar amb el tema de la corrupció, però arran del procés sembla que la gent sap de termes processals. He sentit autèntiques barbaritats i versions que no s'ajusten a la realitat. Malauradament a Catalunya quan es parla de la justícia moltes vegades es parla malament. És sinònim de Tribunal Suprem, de Pablo Llarena... i la justícia és molt gran, molt genèrica i està per tot arreu.
Parlant de Llarena, s'han dit una infinitat de coses d'ell, vostè el coneix personalment, què en pensa de tot plegat?
Hi ha molta informació sense fonaments i en certa manera injusta. Jo el conec perquè era l'anterior president de l'Audiència de Barcelona. És una persona molt arrelada a Catalunya que té un bon coneixement del lloc. És un bon jurista que té una experiència que l'avala. Està fent la seva tasca i el dia del judici ja es veurà si els indicis justifiquen els fets, o no.
