L'Ajuntament de Banyoles demanarà al Departament de Justícia de la Generalitat el certificat de nul·litat dels consells de guerra a veïns de la ciutat i la comarca represaliats pel franquisme. Aquesta acció s'emmarca en l'homenatge que el Consistori i el Consell comarcal del Pla de l'Estany faran l'1 d'octubre, a l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles, a les persones que van ser condemnades a presó o a pena de mort durant els primers anys del franquisme. Tal com s'ha pogut documentar, 285 persones de la comarca van ser sotmeses a consells de guerra, 135 de les quals eren veïnes de Banyoles; 34 ciutadans van ser condemnats a mort.

Aquest dimarts, l'Ajuntament ha avançat el contingut d'un acte que vol ser de «reparació històrica i de reivindicació dels valors democràtics i de llibertat» i ha fet una crida als familiars de les persones, tant de Banyoles com del Pla de l’Estany, que en el seu dia van ser condemnades en consells de guerra franquistes. L'homenatge forma part dels projectes de memòria històrica que duu a terme el govern municipal, amb l'assessorament dels estudiosos de la història local Miquel Rustullet Noguer i Jordi Galofrè, autors de nombroses investigacions i del llibre La repressió franquista a la comarca del Pla de l'Estany.

La regidora de Benestar Social i Educació de Banyoles, Ester Busquets, va explicar que l'objectiu és agrupar totes les sol·licituds de nul·litat dels consells de guerra i presentar-les conjuntament. Per poder-ho fer, el Consistori demana a totes les persones amb un familiar condemnat en consell de guerra que es posin en contacte telefònicament o per correu electrònic amb l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany (es demanen les dades personals, un telèfon de contacte i el nom de la persona represaliada).

Tal com s'ha explicat en la presentació del projecte, els consells de guerra del franquisme eren judicis sense garanties ni neutralitat, en els quals hi havia un jutge instructor, un fiscal, un advocat defensor i un tribunal que eren militars.