Ple a la Diputació marcat per la política catalana i amb dures crítiques del PDeCAT i ERC al Diputació PDeCATERCPSC Amb un ordre del dia curt, la moció «per a l'alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la denúncia de la deriva antidemocràtica i autoritària de l'Estat» va centrar bona part de la sessió.

El text, iniciativa d'ERC, el presentaven amb el PDeCAT, la CUP i IdS i no va tenir cap vot en contra. 22 a favor i 3 abstencions del PSC.

La moció demanava «la llibertat immediata de tots els presos polítics», exigia el retorn dels «exiliats», instava a posicionar-se a favor del dret a manifestació i expressió i condemnava «l'arbitrarietat i l'ús partidista de les lleis». Denunciava «l'evident manca de separació de poders a l'Estat», «la manipulació i coacció dels mitjans de comunicació». Veia vulnerades «les llibertats de les persones» i criticava «la persecució de la lliure expressió, de la vulneració dels drets polítics i humans i del dret a decidir dels ciutadans» en un «Estat que jutja les idees i empresona de forma il·legal».

La Diputació s'emplaçava alhora a fer «accions republicanes» i a donar suports a «càrrecs electes o personal» que «puguin ser perseguits políticament per la justícia».

Des de la CUP, Lluc Salellas, que haurà de declarar pel tall de l'AP-7 a Riudellots durant la vaga del 8-N, recordava els seus afegitons al text per denunciar la persecució als CDRs o a assistents, com ell, a les manifestacions.

Llavors, va intervenir el portaveu del PSC, Juli Fernández, un grup bastant desmarcat sempre en aquestes qüestions del PSC català i PSOE. «Tenim sentiments contradictoris», va dir de la moció, per «la frustració, incapacitat i ràbia per arribar a aquesta situació».

Va criticar que el govern del PP «fa massa temps que ha deixat de fer política» per deixar en la justícia un tema «exclusivament polític» i es mostrava d'acord amb molts punts de la moció. Va recordar que ja han donat suport a mocions que demanaven l'alliberament dels «presos polítics» i va insistir que «no és justa» la seva situació i dels que són a l'exterior. «Haurien d'estar tots a casa amb els seus familiars», va postil·lar.

Però la moció «parla de més coses», va dir, i «quan tot es simplifica» es poden «banalitzar elements claus», com el terrorisme amb els CDR, titllar de «fatxa» a qui no pensa igual o quan es parla de «dictadura». Així, va apostar per una «abstenció positiva», «superar una etapa de blocs» i «eixamplar la base social del país».

ERC i PDeCAT, però, van criticar durament el PSC«No subscriure la moció és ser còmplice de l'Estat, no hi poden haver mitges tintes», va dir Pau Presas (ERC).

Des del PDeCAT, Albert Piñeira es va llegir la moció «i no entenc en què no estan d'acord», va dir repassant tots els punts a Fernández. Amb tot, li va reconèixer i «agrair» el «perfil propi» respecte de les direccions del PSC i PSOE i, per això, esperava un «sí crític», ja que «ara hi ha principi de culpabilitat i persecució ideològica». «La semàntica no és excusa per no votar a favor» i «l'equidistància» és «difícil de justificar», va acabar.

Fernández va defensar que era un «posicionament polític» i es va preguntar: A Catalunya «s'ha fet tot bé?». La moció -va sentenciar- també parla de posicionament polític, com la República, i va retreure que en política no s'ha d'«atacar al que no pensa igual».

En canvi, la Diputació va aprovar per unanimitat la moció de suport als cantants de rap Josep Miquel Arenas (Valtonyc) i Pablo Hásel i manifestar «preocupació» per «la deriva autoritària de l'Estat».