La mateixa lògica que caracteritza les matemàtiques acompanya les paraules d'un noi de Bescanó, Marc Felipe i Alsina, que tanca la seva etapa acadèmica amb un llarg palmarès aconseguit en competicions matemàtiques nacionals i internacionals. Una trentena, entre la Secundària Obligatòria i la Universitat.

Té 22 anys i, des del febrer, cursa un màster de Matemàtiques -dels de veritat- a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), després d'haver-se graduat, per partida doble, en aquesta ciència i en Enginyeria Física. Divendres, el bescanoní es va penjar la medalla de plata en una competició matemàtica a la Universitat d'Ostrava, a la República Txeca, en la qual hi va participar per cinquena vegada i va competir amb 68 universitaris provinents d'una quarantena de centres europeus; Felipe va obtenir la segona posició per la UPC.

Aquest guardó a la 28 edició de la Vojtch Jarník International Mathematical Competition serà l'últim que obtindrà com a estudiant universitari; però només perquè ha deixat de ser-ho, ja que al gener va acabar el doble grau de Matemàtiques i Enginyeria Física.

Fins arribar a aquí, Marc Felipe s'ha creat un llarg currículum de distincions, concursos guanyats i classificacions notables que va començar a sumar quan estudiava l'ESO al col·legi Bell-lloc del Pla, va fer créixer mentre cursava el Batxillerat internacional a l'institut Jaume Vicens Vives, de Girona, i ha arrodonit al llarg de la seva formació universitària a la Politècnica, a Barcelona.

De tots els premis, recorda amb una estima especial la primera vegada que va guanyar les proves Cangur de Matemàtiques, a tercer d'ESO -ho va fer tres cops, entre 2010 i 2012-, potser perquè va ser quan el matemàtic Josep Grané Manlleu es va posar en contacte amb ell. «Des de llavors, hem fet amistat i ara és un col·lega», remarca, amb to d'admiració.

Quatre vegades a Sud-amèrica

De totes maneres, per a Marc Felipe, el millor de tot van ser les Olimpíades de Matemàtiques a Batxillerat, que li van donar l'oportunitat de travessar l'Atlàntic quatre vegades per assistir a les finals iberoamericanes que es van celebrar a Argentina -el Mar de la Plata és el lloc que li va agradar més-, Bolívia, Colòmbia i Panamà. Un temps del que destaca quan, «de petit, anava a preparacions amb professors d'Universitat i exolímpics, que ens ensenyaven tot el que s'havia de saber per fer-les». I això és, justament, el que ell fa ara amb noies i nois de Batxillerat i dels últims cursos d'ESO, en un «intent de retornar favors i fer classe als que hi competeixen». Aquestes sessions es realitzen al campus Montilivi de la Universitat de Girona, on -apunta- «dono un cop de mà sempre que puc».

Ara que ja no hi podrà competir més, el bescanoní admet que trobarà a faltar participar en aquest tipus de proves, tot i que no descarta tornar-hi com a jurat.

Sobre la seva passió per les matemàtiques, Felipe explica que li agraden «perquè pots fer proposicions i demostrar-les de manera rigorosa, fas servir el ranonament lògic, pots enunciar i demostrar teoremes que seran per sempre». Perquè, afegeix, «a diferència de la física, on una teoria pot ser refutada si algú fa experiments més acurats, en matemàtiques el raonament lògic és irrefutable, per sempre». Quan acabi el màster el gener de 2019, començarà el doctorat de Matemàtiques a la mateixa UPC i, més endavant, projecta exercir de professor a la Universitat.