El nou Arxiu Provincial de Girona s'ha convertit en «l'N-II» de la Cultura en matèria d'incompliments de l'Estat a les comarques gironines. El desdoblament de l'N-II s'arrossega des del 2002 i l'altre gran deute històric pendent, la construcció del nou edifici de l'Arxiu Provincial, des del 2007, i no estarà enllestit almenys fins al 2021.

Com amb l'N-II, i exceptuant els anys de crisi, hi ha dues postures de l'Estat. De compromís, promeses en públic i respostes oficials als parlamentaris i, per l'altre costat, als pressupostos. El que fan és consignar una partida inicial per a aquell any, petita en comparació als 10 milions d'euros que costa el projecte. Llavors, deixen el gruix en diferents partides repartides i projectades entre 4 i 5 anys vista. El que acaba passant, com es pot veure en el gràfic adjunt, és que durant l'any en curs no s'acaba fent res i es deixa per al següent, de manera que s'arrossega la projecció. I així des del 2007.

Actualment, l'arxiu està ubicat en un edifici del convent Sant Josep de Girona i el nou s'ha de fer en una parcel·la municipal de Fontajau (on hi havia els antics barracons de la UdG). Fa anys es va arribar a un acord amb l'Ajuntament de Girona per cedir la parcel·la a l'Estat i aquest, a canvi, cedir l'edifici de Sant Josep. Un conveni que fa anys que s'arrossega. L'última novetat és que l'Estat ja ha enviat una proposta al consistori i aquest ara l'està estudiant.

Des del 2007 s'hi han destinat partides: 300.000 aquell any; 1 milió el 2008; un altre el 2009; 1,56 el 2010; 60.000 euros el 2011 o 50.000 el 2012. En plena crisi es va aturar. El 2013, 0 euros i 5.000 el 2014. El 2015, amb 50.000, es va anunciar la previsió de licitació per al 2016. Hi prometien 1,15 milions però no es va fer i el 2017 van tornar a 20.000 euros i 120.000 per al 2018.

Fins ara només s'ha actualitzat el projecte i les anteriors partides esmentades no es van complir, cosa que endarrereix totes les projeccions.

Diputats i senadors gironins fa anys que pressionen, pregunten i interpel·len el Govern. El senador del PDeCAT Joan Bagué, a la cambra des de la X legislatura (estem a la XII), feia la primera pregunta el 2014 sobre previsió d'execució. La resposta oficial «voluntària i que, per tant, els compromet», explica Bagué, va ser: «La previsió [...] és actualitzar el projecte i les corresponents llicències, a fi de procedir a la licitació de l'obra en el proper exercici» i adjuntaven la projecció. Però no es va complir.

Nova pregunta el 2015, i resposta: la partida no es va utilitzar però es destinaran 50.000 euros per actualitzar el projecte i «deixar preparada la licitació per al 2016». Tampoc. Pregunta oral en comissió i la resposta del llavors secretari d'Estat de Cultura, José María Lasalle: «Estem en condicions d'abordar la inversió de la nova seu», és «una de les prioritats» i explica la projecció fins al 2018. Però encara no s'ha signat ni el conveni.

A finals de 2016, Bagué feia una nova pregunta. Resposta: «Està entre les prioritats» i pel 2017 es vol incloure «el crèdit suficient per iniciar la licitació» però falten «temes patrimonials», en referència al conveni amb Girona. Però res. 2017, moció del PDeCAT per instar a iniciar les obres, aprovada per assentiment de tots. Però res.

Per a Bagué, «és una vergonya. La paraula del Govern en aquest cas es demostra que no val per res». «Quan veus 120.000 euros al projecte de 2018... és una presa de pèl amb tota la claredat del món. Continuem en l'engany i el Govern demostra una vegada més que no té paraula i no s'hi pot confiar», però «insistirem», va sentenciar.