L'Institut d'Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP) i el Banc de Sang i Teixits han acabat la recollida de les dades genètiques de 20.000 residents a Catalunya per fer un seguiment de la salut dels participants durant 20 anys i comprendre l'origen d'algunes malalties. L'estudi compta amb les dades de 1.054 participants gironins, inscrits o bé des de l'hospital Josep Trueta de Girona o des de les unitats mòbils del projecte que han recorregut la demarcació.

Ara comença la segona fase d'aquest projecte de recerca biomèdica que uneix l'interès científic, mèdic i social, per estudiar els factors genètics i ambientals que condueixen a l'aparició de les malalties cròniques en la població general a partir de la informació genètica dels 20.000 voluntaris, que són persones sanes d'entre 40 i 65 anys i residents a Catalunya.

El reclutament dels voluntaris s'ha realitzat en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits, utilitzant la seva xarxa de centres territorials, i deu hospitals catalans, entre ells el Trueta, hi han participat com a centre de reclutament.

Fins ara, des que va començar el projecte el 2014, s'ha recollit una mostra de sang de tots els participants, a partirde la qual s'està realitzant una caracterització genòmica, i també s'ha registrat dades de salut i clíniques de cada voluntari.

L'objectiu és poder extreure conclusions sobre el rol dels factors genètics individuals en l'estat de salut.«GCAT és més que un banc de mostres, és un projecte viu on la informació de salut dels individus s'anirà actualitzant en el temps, conformant un relat amb l'ajuda d'un mapa del genoma», apunta el doctor Manuel Perucho, director del projecte.

L'origen del projecte GCat és el Programa de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol de Badalona. El director del projecte és el doctor Manuel Perucho i el doctor Rafael de Cid n'és el director científic.

Un projecte viu

De Cid valora molt positivament el tancament d'aquesta primera fase. «Les dimensions de la cohort, de 20.000 individus, i les dades genòmiques recollides la fa única a l'estat espanyol», recorda, i exposa que el que fa especial projecte és que no acaba en la recol·lecció inicial. «Ara comencem la segona fase, un llarg període de seguiment que durarà 20 anys i que ens permetrà dotar de valor a les dades genètiques obtingudes», explica de Cid.

Ara comença una tasca per contactar tots els voluntaris i renovar l'enquesta sobre hàbits de salut als participants, de manera que es vagi conformant un relat sobre l'evolució individual de l'estat de salut.

Tot plegat, per complir l'objectiu principal de l'estudi, que és investigar les anomenades malalties comunes, com la diabetis, les malalties cardiovasculars o les malalties respiratòries, neurodegeneratives i el càncer, entre altres, i com afecten a la població.

«Les enquestes de seguiment estan dissenyades per identificar canvis en l'estat de salut, d'estil de vida (tabac, activitat física, consum d'alcohol...), hàbits d'alimentació, medicació, jornades laborals i ambient a la feina, entre altres. Anar afegint aquesta informació ens ajudarà a entendre com s'originen les malalties més comuns i com podem reduir el seu impacte en la població», detalla de Cid.

Aquest maig s'enviarà la primera enquesta de seguiment bianual de les que es faran en els propers vint anys.

La informació recollida en el marc del projecte GCAT ha conformat una col·lecció de dades de molt particular interès, geogràficament localitzada, que ja està donant lloc a nous projectes de recerca i col·laboracions amb alguns que ja estan en curs, apunten des de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, que detallen que són dades i mostres que compleixen amb els estàndards internacionals i, per tant, també podran ser incloses en estudis de variacions de malalties entre poblacions de diferents països, per exemple.

Com ja s'ha començat a fer, també serveix de base pel desenvolupament de nous horitzons de recerca, com és el cas de l'estudi de l'exposició ambiental (Exposoma), basat en tècniques informàtiques avançades que s'ha iniciat en col·laboració amb investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).