La manca d'una proteïna afavoreix l'obesitat perquè promou que es generin noves cèl·lules que emmagatzemen greix, segons un estudi amb participació gironina. La recerca, liderada per l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona i el Ciberdem i en què han participat científics de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi), de Tarragona i Göteborg, ha descobert un mecanisme que deriva en una forma d'obesitat menys perjudicial i que està relacionada amb el nombre de cèl·lules del greix.
L'obesitat es considera un problema de salut a nivell global perquè l'acumulació excessiva de greix, el teixit adipós, incrementa el risc de patir malalties cardiovasculars, alguns tipus de càncer, diabetis o hipertensió. El cert és, però, que hi ha persones que tot i ser obeses, són menys propenses a patir aquestes malalties.
Segons l'estudi, que s'ha publicat a Nature Cell Biology, la deficiència en la proteïna DOR promou la generació de noves cèl·lules adiposes -que emmagatzemen greix-, produint una forma d'obesitat menys perjudicial.
Els investigadors de l'estudi van observar que els pacients obesos presenten nivells baixos de DOR en el seu teixit adipós.
Per incidir en la relació entre aquesta proteïna i l'obesitat, els investigadors van generar un model de ratolí deficient per a aquesta proteïna.
Van obtenir ratolins marcadament obesos però sense complicacions metabòliques com ara la intolerància a la glucosa o la inflamació. Aquests models mimetitzen l'efecte observat en els pacients obesos però metabòlicament sans analitzats en l'estudi.
«Tots aquests resultats ens permeten entendre el mecanisme pel qual hi ha persones que no arriben a desenvolupar les malalties associades a l'obesitat», explica Antonio Zorzano, de l'IRB Barcelona, que lidera l'estudi en què també han participat els gironins José Manuel Fernández-Real i José Maria Moreno-Navarrete, de l'Idibgi.
El volum i el nombre de cèl·lules
El nombre de cèl·lules i el seu volum en els dipòsits de teixit adipòs és clau per determinar l'impacte de l'obesitat en la salut. Si una cèl·lula ha d'augmentar la mida de manera desmesurada per emmagatzemar el greix, genera inflamació, fet que provoca resistència a la insulina. En canvi, si la mateixa quantitat de greix s'acumula en un nombre major de cèl·lules, l'individu té també obesitat, però amb menys patologies associades.
L'evidència existent apunta que els éssers humans, a partir dels vint anys, mantenen estable el nombre de cèl·lules adiposes i si un individu s'aprima o s'engreixa, el que varia és el volum d'aquestes cèl·lules, però no el nombre. Tot i això, segons la nova funció de la proteïna DOR revelada en l'estudi, la reducció dels nivells d'aquesta proteïna en les cèl·lules mare que donen lloc als adipòcits podria augmentar el nombre de cèl·lules adiposes en la vida adulta.
«És important assenyalar que la solució a l'obesitat no rauria a incrementar, a través de tractaments, el nombre de cèl·lules adiposes ja que l'obesitat s'ha de prevenir», alerta Zorzano, «però l'estudi ens ajuda a entendre millor les diferents formes d'obesitat en humans».
