El procés reflexiu que implica escriure una carta a mà i el temps d'espera abans de rebre la resposta d'una persona a la que no es coneix s'utilitza com a exercici pedagògic a l'escola Cor de Maria d'Olot, el primer centre que participa en un projecte de la plataforma Girona Acull que connecta adolescents gironins amb noies i nois que viuen en camps de refugiats a Grècia.
A través de l'intercanvi de cartes, es vol crear vincles i llaços d'amistat entre joves que viuen realitats molt diferents, alhora que es promouen els sentiments de fraternitat i solidaritat i es desmunten estereotips i prejudicis al voltant de les persones refugiades. Perquè, tal com remarca Girona Acull, «a través del coneixement de les diverses cultures i experiències viscudes, algunes d'elles traumàtiques, es fomenta la cultura de la pau i l'educació en un model de societat més socialment justa».
La primera prova s'està realitzant amb un camp de refugiats d'Eleonas a través de l'ONG Projecte Elea, que hi gestiona una escola. Per part de Girona Acull, un dels impulsors del projecte és Albert Tudela, que ha fet de cooperant a diferents camps grecs i, com altres integrants de la plataforma, ofereix xerrades a les escoles, els instituts i els centres cívics que mostren interès per conèixer el drama de les persones refugiades. D'una d'aquestes sessions va sorgir la voluntat del Cor de Maria d'Olot que el seu alumnat conegués adolescents com ells que s'han vist obligats a fugir del seu país d'origen. A més, uns i altres aprofundeixen en l'aprenentatge de l'anglès, la llengua vehicular de les cartes.
El projecte es va posar en marxa a principis de curs, tot i que els primers sobres no es van enviar fins a començaments de desembre. Ara, l'alumnat d'Olot treballa en la segona tongada de cartes després d'haver rebut les primeres respostes de Grècia, ja que la lentitud del servei de Correus d'Atenes ha alentit el procés -va aclarir Tudela. Si el contingut de la correspondència ha estat inicialment genèric, a partir d'ara s'espera que es personalitzi i que s'estableixin prou lligams com perquè els estudiants la continuïn a l'estiu.
El problema principal, tal com va explicar Albert Tudela, és que els camps de refugiats habilitats a Grècia solen acollir famílies -la majoria sirianes- de manera temporal i no tots disposen d'escola. Així com també que les estades de les ONG que fan de pont són puntuals, per a períodes més o menys llarg, cosa que dificulta la continuïtat del projecte; en canvi, Tudela va assenyalar que Projecte Elea hi desenvolupa un programa «a llarg termini i compromès». Ell mateix va dir que a les instal·lacions de Lesbos només hi ha un equip mèdic i de rescat; mentre que a Tesalònica sí que tenen escola, «però costa molt si allà no hi ha algú que s'entusiasmi pel projecte i disposi de cert temps»
La voluntat de la plataforma Girona Acull és estendre la iniciativa a altres centres educatius el curs vinent, de manera que més joves gironins es cartegin amb noies i nois de l'altre extrem del Mediterrani i «prenguin consciència de la realitat de cada lloc» -va manifestar Tudela. El propòsit, però, va més enllà i l'entitat espera que derivi en aportacions de material escolar per ajudar les escoles habilitades en camps de refugiats.
