Tots els qui valorem el valor de l'equilibri dels ecosistemes i les espècies al medi natural, i en aquest cas el fons marí, vàrem aplaudir i recolzar les parades biològiques per extreure corall a les comarques gironines que va aprovar la Direcció General de Pesca i Afers Marítims amb el recolzament de tots els grups del Parlament. Ciutadans, el meu grup parlamentari, va votar a favor que la parada biològica estigués lligada a uns estudis tècnics rigorosos que justifiquessin la necessitat de regeneració de la població de corall.

Fins aquí tot correcte, però de cop ens trobem amb un nou ensurt: el Ministeri anuncia noves llicències en aigües exteriors. Com és possible? Com pot estar prohibida una activitat en aigües interiors i a les exteriors donar llicències noves? Algú ho pot entendre?

Aquesta situació comporta seriosos problemes i no tan sols els evidents mediambientals, també de gestió. La tasca de control dels furtius es dificulta enormement i la potència de la parada biològica d'aigües interiors perd moltíssima eficiència.

Tant el Govern de la Generalitat com el Govern d'Espanya tenen l'obligació compartida de garantir l'explotació sostenible del corall vermell i aquí tenim el problema. La Generalitat no pot «obligar» el Ministeri que adopti les seves directrius però el Ministeri tampoc pot obviar el que fa la Generalitat a les aigües adjacents. És per això que hem demanat al Congrés dels Diputats si s'han tingut en compte els estudis tècnics de la Generalitat a l'hora de concedir noves llicències per extreure corall.

Per què el Govern d'Espanya sembla no buscar consensos en la matèria? Fins quan els ciutadans hem de patir la manca de Govern a la Generalitat que tan poc sembla preocupar als partits independentistes? Quan tindrem un Govern que defensi els nostres interessos de veritat en lloc de perdre el temps i els esforços en derives que no ens porten enlloc?

De moment qui patirà les conseqüències de aquesta manca de diàleg en matèria ambiental serà, com sempre, el més dèbil, el corall vermell.