05 de maig de 2018
05.05.2018

Científics i entitats ecologistes exigeixen al Ministeri la fi de l'extracció de corall

Setanta organitzacions, centres de recerca i clubs d'activitats subaquàtiques com grups de la UdG o Greenpeace s'uneixen per reclamar a Tejerina que derogui les autoritzacions als corallers a la Costa Brava i estengui la moratòria a tot el litoral

05.05.2018 | 06:30
Una mostra de corall vermell pescat a la Costa Brava, en una imatge d´arxiu.

Científics, grups ecologistes i entitats dedicades a les activitats subaquàtiques sumen forces per exigir al Ministeri d'Agricultura i Pesca que posi fi a les extraccions de corall vermell i derogui les dotze autoritzacions que ha concedit als corallers per treballar a la Costa Brava. Unes setanta organitzacions entre les quals hi ha grups de recerca de la Universitat de Girona, l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, Greenpeace, Ecologistes en Acció o WWF signen una carta adreçada a la Ministra d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, en què li demanen que la moratòria aplicada per la Generalitat des del cap de Begur fins a la frontera francesa s'estenguin a tota la costa catalana i es valori la possibilitat d'ampliar-la a la resta de l'Estat. Tot, amb l'objectiu de protegir el corall i d'evitar el furtivisme i la sobreexplotació d'una espècie «de gran importància ecològica», remarquen.

El corall vermell va ser inclòs el 2015 a la llista vermella del Mediterrani elaborada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa en la categoria «en perill d'extinció», i per això, després d'un estudi, la Generalitat va decidir el 2017 la suspensió temporal de la seva extracció fins al 2027.

L'estudi, en què participar catorze científics de cinc centres d'investigació, alertava que el 90% de les poblacions de corall vermell en aigües de Catalunya estan en un estat de conservació «crític» i recomanava el final de la pesqueria de corall vermell mitjançant l'establiment d'una pròrroga de vint anys ampliable.

Les mesures preses per la Generalitat per protegir les colònies de corall pretenen seguir les recomanacions internacionals de la Comissió General de Pesca del Mediterrani, a la qual pertany Espanya, per preservar l'hàbitat natural i les espècies marines en perill al Mediterrani. El coordinador de l'informe i investigador de l'Institut de Ciències del Mar, Joaquim Garrabou, subratlla «la necessitat d'accelerar les mesures per garantir la conservació del corall vermell, no només a Catalunya, sinó en tot el Mediterrani», i insisteix que «només el final d'aquesta activitat podria recuperar les poblacions de corall».

Garrabou també afirma que un «control de les talles de les colònies explotades resultaria el final de facto de la seva extracció, ja que la majoria no arriben a les talles mínimes legals, de 7 mm. de diàmetre».

«La moratòria establerta per la Generalitat va en la bona línia, però les llicències concedides pel Ministeri dificultaran encara més la lluita contra el furtivisme i la sobreexplotació de corall vermell a la Costa Brava», apunta.

En el mateix sentit s'ha pronunciat l'ecòloga marina i portaveu d'Ecologistes en Acció, Lydia Chaparro, que assenyala que el Ministeri «ha concedit intencionalment llicències en les zones de la costa catalana en què no existeixen aigües interiors, del cap de Begur fins a Arenys de Mar, ometent les recomanacions científiques que alerten del greu estat de les poblacions de corall vermell».

L'entitat considera «alarmant» que l'Estat, «en lloc de donar suport a la recuperació d'una espècie de gran importància ecològica com el corall vermell, prefereixi defensar els interessos d'un petit col·lectiu enfront dels del conjunt de la societat». La carta adreçada a la ministra, que també està signada per investigadors de les universitats de Barcelona i Salento, SEO/BirdLife, Oceana, IAEDEN-Salvem l'Empordà, Depana o la Federació CAtalana d'Activitats Subaquàtiques, també reclama que el ministeri «aposti decididament per un canvi de rumb en la gestió pesquera».

Proposen augmentar els recursos i els mitjans disponibles «per ampliar el coneixement científic, garantir el correcte control i l'aplicació de les normatives vigents, en especial la lluita contra el furtivisme, i asseguri la recuperació dels ecosistemes marins a nivells saludables en benefici del conjunt de la ciutadania i no d'un petit col·lectiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema