06 de maig de 2018
06.05.2018

El rastre que deixa ETA a les comarques gironines

eta passa a la història. La banda terrorista es dissol, però ha deixat a les comarques gironines un rastre de sang i dolor amb atemptats i morts com la del mosso a Roses, un jutge gironí a Bilbao o el socialista estretament vinculat a Girona Ernest Lluch

08.05.2018 | 06:47
Un cotxe bomba va matar Santos Santamaría a Roses

ETA ja és història. Aquesta setmana ha anunciat la dissolució definitiva la banda ­terrorista que ha assassinat, segrestat, atemorit i destrossat a famílies durant gairebé 60 anys a Espanya, també a les comarques gironines. Des de la fundació d´Euskadi Ta Askatasuna (ETA) al País Basc el 1959 fins a l´alto el foc permanent del 2011 i aquest 2018 la dissolució, el grup terrorista no ha aconseguit res però ha deixat un rastre de sang, dolor i milers d´afectats.

Més de 850 assassinats (la majoria després de la mort de Franco), més de 16.000 ferits, més de 3.000 atemptats, més de 300 assassinats sense resoldre, un centenar de segrests i milers d´empresaris extorsionats és l´esfereïdor balanç de l´existència d´ETA.

La gran majoria de les actuacions de la banda terrorista han tingut lloc al País Basc, Barcelona i Madrid. Però també les comarques gironines, a petita escala, han estat l´escenari de colpidors atemptats i assassinats.

La primera vegada que la demarcació es vinculava i despertava amb la notícia d´un assassinat d´ETA passava precisament lluny de casa. A Sant Sebastià, poc després de dos quarts de dues del migdia del 2 de gener de 1991 era assassinat el coronel Luis García Lozano, de 56 anys, llavors governador militar en funcions de Guipúscoa. Un comando va metrallar el vehicle al centre de la capital en el qual viatjava, poc després de sortir de l´edifici del Govern militar. Com a resultat, el coronel va morir i el xòfer, un soldat, en sortia il·lès.

García Lozano, coronel des del 1989, havia tingut una llarga vinculació amb les comarques gironines, personal i professional. Va arribar com a capità a la base de Sant Climent Sescebes el 1969 i marxava a Saragossa com a comandant a principis dels 80. Una dotzena d´anys a la demarcació en els quals el coronel, seguidor de la UE Figueres, havia organitzat equips de bàsquet i handbol entre els soldats de Sant Climent que van competir a les lligues provincials.

La primera petjada d´ETA en territori gironí va tenir lloc a la Costa Brava, una destinació turística reconeguda internacionalment. Atacar el turisme era atacar l´Estat. El 9 de juliol de 1997, a les 8 del matí, ETA va fer esclatar dos artefactes de poca potència a les platges lloretenques de Fenals i Cala Banys, sense causar danys ni víctimes. Precisament, per l´hora i la poca càrrega explosiva, més que matar, tot apuntava a una intenció per atemorir el turisme. En el mateix moment, una amenaça de bomba a l´hotel Guitart de Lloret de Mar va obligar a desallotjar els 1.500 clients que hi havia i, poques hores després, els artificiers van desactivar dos recipients amb explosius a la línia de tren entre Blanes i Malgrat de Mar.

La següent mort relacionada amb Girona també arribava de fora. En aquest cas, Ernest Lluch, exministre de Sanitat al govern socialista, diputat per Girona a les eleccions de 1977 i 1979, amb casa a Maià de Montcal i afiliat al PSC de la Garrotxa. El 21 de novembre de 2000 va ser abatut de dos trets al cap a l´aparcament de casa seva a Barcelona. Lluch tenia una estreta relació amb Girona i amb molta de la seva gent. La seva mort encara ara colpeja els cors dels socialistes gironins.

Quan encara la mort d´Ernest Lluch era recent, el 10 de gener de 2001, ETA va intentar matar per primer cop a la ciutat de Girona. Aquest cop no per atemorir, sinó per assassinar policies. Els terroristes van col·locar dues motxilles bomba, una d´elles com a esquer, darrere la delegació de Defensa de Girona, on s´estaven construint els pisos del parc del Migdia. L´avís es rebia cap a les vuit del matí i les explosions tenien lloc abans de les 11. Una de les bosses contenia sis quilos de cloratita. La potència de l´explosió es va sentir per tota la ciutat i va deixar abundants danys materials, però ningú va morir.

Lamentablement, dos mesos més tard, el 17 de març de 2001, passava el pitjor. Santos Santamaría, un mosso d´esquadra de la comissaria de Roses, va morir en l´explosió d´un Ford Escort amb matrícula de València carregat amb més de 50 quilos de dinamita aparcat davant l´hotel Montecarlo, a la urbanització Santa Margarida, de Roses. Era un altre enclavament turístic.

Santamaría va morir per l´impacte d´un amortidor del vehicle. El jove, de 33 anys, formava part del dispositiu que s´havia desplaçat fins al lloc dels fets després d´una trucada d´alerta a la redacció del diari Gara. L´hotel es trobava ple de gent, era de nit, i van passar pocs minuts entre que van poder desallotjar tothom i l´explosió. Tot apunta que l´artefacte va explotar abans de l´hora prevista, quan la policia inspeccionava vehicles, i els va enxampar de ple, fet que va causar la mort de Santamaría. La violència de la deflagració va provocar també importants destrosses als vehicles i edificis situats a la urbanització Santa Margarida, entre ells un autobús alemany que transportava nois d´entre 12 i 14 anys que va quedar completament carbonitzat.

El 7 de novembre d´aquell mateix 2001, la mort tornava a colpir Girona. Aquesta vegada, des de Getxo, a la província de Biscaia. Allà vivia el jutge Josep Maria Lidón, gironí de 50 anys, casat i amb dos fills, que era magistrat a l´audiència de Bilbao, a més de professor a la facultat de dret de Deusto. ETA el va assassinar poc abans de dos quarts de vuit del matí al seu domicili de la localitat basca. Tres trets al cap disparats per dos individus des de fora del vehicle van segar la vida del magistrat, que era a l´interior del seu cotxe acompanyat de la seva dona quan abandonava el garatge. El brutal assassinat va colpir Girona, ciutat on va néixer i on llavors residien la seva mare i dues germanes.
Van passar alguns anys sense que sortosament la demarcació de Girona patís noves accions terroristes d´ETA. La darrera activitat coneguda era el 17 de febrer de 2010. En aquest cas, per la notícia de la detenció de diversos etarres al Coll d´Ares quan intentaven creuar a França.

Un any després, la banda ­terrorista ETA anunciava un alto el foc permanent. Aquesta setmana, finalment han anunciat la seva dissolució definitiva deixant un rastre de sang i dolor que no hauria d´haver passat mai.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema