Girona, any 2100, escenari probable: busos autònoms elèctrics circulen per la Gran Via de Jaume I; no hi ha embussos, el trànsit de vehicles particulars està prohibit al centre; es veuen moltes bicicletes i tot tipus de patinets elèctrics; tots els edificis disposen de plaques solars fotovoltaiques; baixa poca aigua per l'Onyar; a la ciutat se sent molt menys soroll; s'hi està més tranquil, però fa calor, molta més calor: segons la projecció que fa la Plataforma sobre l'Adaptació al Canvi Climàtic (AdapteCCa) del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, d'aquí a 82 primaveres la temperatura mitjana màxima a la província serà de 23,47ºC, exactament 4,17ºC més que la prevista per a aquest any (19,30ºC).

2046: l'any del salt

La temperatura uan la intensificació de la calor farà un salt. Aquell any, segons els pronòstics d'AdapteCCa, la mitjana s'enfilarà fins als 22oC, 2,7 més que l'any en curs i que en el 2036 [vegeu infografia]. D'aleshores i fins al 2100 la temperatura màxima no baixarà dels 21,450C. En els mapes tèrmics que projecta la plataforma del Ministeri, el color groc guanya terreny i intensitat a mesura que avancen els escenaris de futur proper, mitjà i llunyà.

El canvi climàtic s'intueix irreversible: l'evolució de la precipitació, a 82 anys vista, serà indirectament proporcional a la de la temperatura i decreixerà. Els pronòstics d'AdapteCCa situen la precipitació mitjana màxima en 3,41 mil·límetres (o litres per m2), 0,25 mil·límetres menys de pluja de mitjana que els previstos per a aquest 2018. Igual que passa en la corba que dibuixen les temperatures, en la de precipitació s'aventuren alts i baixos, de manera que, per exemple, l'any 2045 la mitjana anual se situaria en els 5,43 mil·límetres, 1,77 més que el mitjana de 2018 i 2,02 més que el de 2100.

Models globals del clima

«Per poder estudiar l'impacte del canvi climàtic en els diversos sectors socioeconòmics d'interès i poder prendre mesures d'adaptació adequades per pal·liar-ne les conseqüències, és necessari disposar d'informació sobre l'evolució previsible del clima per a les pròximes dècades», assenyala el document Escenaris-Pla Nacional del Canvi Climàtic 2017, coordinat pels investigadors Ernesto Rodríguez (Agència Estatal de Meteorologia) i José M. Gutiérrez (del Centre Superior d'Investigacions Científiques). I afegeix: «els models globals del clima [com els que proporciona AdapteCCa pel conjunt d'Espanya] constitueixen l'eina principal de què es disposa per simular els processos que en conformen l'estat».

En tractar-se d'un repte global, la plataforma espanyola treballa coordinadament amb Climate-Adapt, que se circumscriu en l'Estratègia Europea d'Adaptació al Canvi Climàtic.