Entre d'altres qüestions, TP Ferro reclama que l'arbitratge tingui lloc a Brussel·les i no en un altre país, una condició que els dos governs no accepten. A més, l'antiga concessionària sol·licita a Espanya i França que fixin la indemnització que creu que li pertoca per haver assumit l'obra després de la resolució «unilateral i anticipada» de la concessió, el que es coneix com a responsabilitat patrimonial de l'dministració (RPA).
Gestió compartida
La fallida de la concessionària, però, s'ha traslladat ara al terreny judicial. A l'agost de 2017, TP Ferro va recórrer al tribunal d'arbitratge de la Unió Europea, amb seu a Brussel·les, per reclamar una indemnització de més de 500 milions d'euros, la quantitat resultatnt del deute que acumulava l'antiga concessionària més els interessos acumulats.
TP Ferro assegura que té dret a cobrar aquesta quantitat perquè els dos estats han assumit la titularitat del tram transfronterer a cost zero. A més, la concessió, que va acabar fixant-se fins al 2057, s'ha resolt dècades abans que la concessionària pogués treure beneficis de l'explotació del tram transfronterer del TAV.
La societat que formaven ACS i la francesa Eiffage també subratlla que el contracte de concessió ja establia que Espanya i França haurien d'indemnitzar-la per les inversions en l'obra, perquè sinó els dos estats s'estarien «enriquint injustificadament». Aquest enriquiment indegut és el que es coneix com a RPA.
«Sense intenció d'avançar»
En aquest context, els assessors legals de l'administrador concursal acusen els dos govern de «seguir incomplint les seves obligacions contractuals» i de no tenir «cap intenció efectiva d'avançar cap a una solució». En un procés d'arbitratge internacional com el que s'ha engegat ara, un primer pas és que les parts designin els seus àrbitres corresponents. Això ja s'ha fet, però els representants de TP Ferro critiquen que els dos estats continuen «posant traves» al procés. Sobretot, perquè s'oposen a què la seu on dirimeixin les diferències sigui a Bèlgica i reclamen que l'arbitratge es faci en un altre país.
D'aquesta manera, subratllen els assessors legals de l'administrador judicial, Espanya i França «segueixen denegant» a TP Ferro «l'accés a la justícia». Un altre dels incompliments que també denuncia l'antiga concessionària és que França i Espanya encara no hagin fixat «l'RPA provisional», que s'hauria d'haver presentat, recorden, «el juny de l'any passat». De fet, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ja va deixar claren el seu moment que no només no donarien cap compensació a TP Ferro, sinó que els dos executius reclamarien a l'antiga concessionària una indemnització per haver incomplert el contracte.
Per als representants legals de l'administrador concursal, però, el punt de vista és completament diferent: «A aquestes alçades, no hi ha cap mena de dubte que els dos estats li deuen la RPA a TP Ferro; tot i això, han optat per no fer res al respecte», subratllen. I conclouen: «Aquesta situació continua causant danys a TP Ferro, mentre que Espanya i França es beneficien de l'obra assumida per TP Ferro i de diners que romanen a les seves arques i no els pertanyen».
