Hi ha moltes dones en el camp de la química?

Depèn de la branca de la química. A la Universitat de Girona ens trobem que la presència de la dona en el camp de la química analítica o orgànica és molt important però, a l´àrea de la química-física, on estic jo, el nombre de dones és més baix. Des de fa molts anys, les ciències exactes com les matemàtiques o la física són àrees molt masculinitzades.

Què es pot fer per motivar les noies a estudiar una carrera de ciències pures?

S´ha de convertir la programació i les matemàtiques en assignatures atractives. Pel que he pogut copsar aquests anys, el que frena a les estudiants a fer recerca en el món de la química són les ciències pures -conegudes com a dures també-, que són les matemàtiques o la física. Des de la càtedra que dirigeixo, portem a terme un taller sobre el Cub Rúbic per millorar el pensament matemàtic i la programació. Per altra banda, la politècnica de la UdG porta a terme el projecte «FEMenGINY» per motivar les noies a cursar una enginyeria, una carrera on hi ha molt poques noies. D´altra banda, el simple fet que hi hagi una dona que expliqui les matemàtiques o la física als estudiants de batxillerat, ja és una cosa molt positiva. Tota aquesta manca de noies estudiants en les carreres més tecnològiques està canviant des de la base.

A què es refereix?

Participo en la First Lego League com a cap de jutge dels projectes científics que es presenten i he participat com experta en el Girobòtica. Dos projectes molt tecnològics i adreçats als més petits. En aquestes jornades he pogut comprovar com la participació de les noies és molt alta. Per exemple, en el Girobòtica d´aquest any hi havia més nenes que nens. I en la First Lego League molts dels equips estaven formats per nenes. La situació comença a canviar i no hi ha tanta polaritat com hi havia abans en edats tan petites. Esperem que tota aquesta motivació que tenen de petites no es vegi estroncada a l´adolescència, quan les diferències entre nois i noies és més palesa.

I a vostè què la va impulsar a estudiar una carrera dominada per homes?

Tenia molt clar que m´agradaven les matemàtiques i la física, i vaig decidir estudiar química perquè era una carrera que feien a Girona. Recordo, però, que una professora em va preguntar quina especialitat volia fer. Quan li vaig dir que volia fer química-física, em va dir que era «una carrera de nois».

És mare de quatre fills, això l´ha condicionat en la seva trajectòria?

D´alguna manera em va frenar la meva recerca. Vaig haver de desconnectar parcialment de la meva investigació. Tinc la sort, però, que la meva recerca és amb ordinadors i no cal parar el 100%. Vaig haver de fer petites parades. Per altra banda, la maternitat m´ha ajudat a organitzar-me. Compaginar feina i família és una autèntica tasca de logística, i això després m´ha servit per millorar el meu treball diari. El fet de ser dona no és un hàndicap en el món de la recerca. Sí, si decideixes ser mare. La baixa per maternitat et provoca una desvinculació parcial amb la investigació que estàs duent a terme, i això té un preu, perquè amb els homes això no passa.

Això provoca un desavantatge curricular entre homes i dones?

Sí, però en alguns àmbits hi ha una política al darrere que ho regula. Quan la investigadora, i també l´investigador, s´acredita per obtenir una plaça dins d´una universitat o per rebre una beca de recerca, si ha tingut un fill i ha estat de baixa per maternitat o paternitat se li suma un any més d´investigació. Però això només passa en alguns àmbits.

I en el món universitari, cada vegada hi ha més dones liderant projectes i càtedres?

Sí, cada vegada hi ha més dones i els números comencen a ser més equitatius en el sector públic. Moltes càtedres de la Universitat de Girona ja estan dirigides per dones. S´ha de tenir en compte que abans només estudiaven els homes, i que ara es comença a veure com aquelles primeres dones que van començar a estudiar van agafant càrrecs alts.

Com poden ajudar les noves tecnologies en tot aquest canvi?

Les noves tecnologies ens ajudaran a cohesionar i que tothom tingui les mateixes oportunitats. Tant els nens com les nenes juguen amb les noves tecnologies i tenen la mateixa implicació. Jo crec que mai tindrem un 50% de nois fent infermeria, o un 50% de noies fent enginyeria. Però això no ens hauria d´importar si han tingut les mateixes oportunitats. I les noves tecnologies permetran això. Per tant, sí que poden ajudar en aquest canvi.