16 de maig de 2018
16.05.2018

Dues dècades al costat dels qui conviuen amb el trastorn mental

L'Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, que agrupa actualment 250 famílies, va néixer fa vint anys per vetllar pels gironins amb trastorn mental i el seu entorn

16.05.2018 | 09:52
Un moment de l´acte commemoratiu, celebrat al mirador del carrer de les Dones de Girona.

La persona amb trastorn mental té el suport de l'especialista, però la família no pot quedar sola. Per a nosaltres ajudar els pares és prioritari, perquè les famílies a vegades es troben desemparades», explicava ahir Maria Combalia, presidenta de l'Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, durant l'acte commemoratiu del vintè aniversari de l'entitat.

L'entitat, nascuda fa dues dècades per la iniciativa d'un grup reduït de famílies de persones que tenien algun tipus de salut mental per vetllar pels seus drets i cobrir les seves necessitats, acull actualment més de 250 famílies d'arreu de la demarcació i atén una mitja de 200 persones amb trastorn mental sever.

L'acte del vintè aniversari, celebrat al Barri Vell de Girona coincidint amb el projecte de Temps de Flors de l'entitat, va servir per reivindicar la necessitat de combatre l'estigma per afavorir la inclusió dels afectats en la societat i de donar suport als familiars i pacients a través dels diferents àrees de treball de l'entitat, com els grups d'ajuda mútua, els clubs socials o l'organització de vacances anomenades «respirs familiars».

Acompanyada per unes 300 persones entre usuaris, famílies i professionals dels diferents serveis sanitaris i socials d'atenció a la salut mental i representants institucionals i d'entitats, Combalia va agrair les col·laboracions per tirar endavant nous projectes i va posar com a exemple la creació, fa uns mesos, d'una escola de pares, per ajudar les famílies a gestionar el dia a dia.

Per la seva banda, el director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona, el doctor Claudi Camps, també va voler destacar la feina d'una «associació lluitadora» que ha treballat en dos àmbits, orientant les famílies, «i lluitant pels drets socials, perquè encara hi ha molt camí per recórrer». «Les persones amb trastorn mental tenen drets laborals, residencials, dret a tenir un projecte de vida», va recalcar el psiquiatre.

Camps va apuntar que el model comunitari d'atenció a la salut mental de Girona, un sistema que la Generalitat vol estendre ara a la resta de Catalunya, treballa per la inserció dels pacients en la societat, redueix els ingressos hospitalaris i és eficient des del punt de vista del sistema sanitari.

«Avui és un dia que si el mirem amb perspectiva produeix molta alegria. Fa vint-i-dos anys vam començar a parlar al centre de dia del Gironès de la importància de les famílies a l'hora d'atendre el trastorn mental. Per nosaltres les famílies formen part de la Xarxa de Salut Mental, tot i que alguns creien que integrar-los a la institució no era recomanable, s'ha vist que l'aposta per un projecte col·laboratiu és la bona. Ara cal perseverar en la lluita per la inserció, perquè aquest és el camí», va dir.

Al seu torn, la directora dels Serveis Territorials de Treball, Afers Socials i Famílies, Marta Casacuberta, va posar en valor la tasca de l'entitat «interpel·lant l'administració per tenir el millor model d'atenció a la salut mental».

«Ha de ser un abordatge més enllà de l'atenció mèdica, la comunitat els ha de proveir de serveis per fomentar la formació, l'ocupació i també el lleure», va exposar, assenyalant que la primera demanda que li va arribar per part de l'associació va ser la necessitat de crèixer en places de clubs socials, necessitat corroborada després per la Xarxa de Salut Mental i que s'ha complert.

I és que des de fa uns mesos, s'han obert a Palafrugell i Blanes el tercer i quart club social de Girona, uns recursos amb una funció rehabilitadora i d'inclusió social de les persones amb trastorn mental greu que fan servir les activitats del lleure per assolir hàbits de salut, independència i participació en la comunitat.

La darrera a intervenir va ser l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que va posar èmfasi en la «feina impagable» de l'entitat per lluitar contra l'estigma del trastorn mental.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema